Del revés

El Parlament de Catalunya no ha aprovat en aquest 2018 cap llei nova. Només se n’han modificat tres que ja existien. Quan he llegit aquesta dada, no donava crèdit. És veritablement vergonyós. El Govern que presideix Quim Torra només ha impulsat i aprovat un projecte: el que havia de permetre la investidura de Carles Puigdemont, que va ser suspès pel Tribunal Constitucional. És el no-res més absolut. És l’exercici més gran d’irresponsabilitat i abandó de funcions que puc recordar.

Torra no ha fet res al Parlament i tampoc podem dir que hagi aconseguit cap de les seves finalitats fora d’aquest. Els pròfugs no han pogut tornar, els presos segueixen a la presó i no hi ha hagut ni un sol avenç cap a la secessió. ¿Quin sentit té l’exercici del càrrec? ¿Es pot ser més prescindible? Alhora, s’han produït algunes protestes, de sectors com la sanitat, els bombers o els Mossos, per aconseguir millores laborals. Crida poderosament l’atenció que les mobilitzacions no siguin generalitzades, davant de la paràlisi de l’Administració. Només des d’una societat fastiguejada fins a l’infinit i més enllà es pot explicar una cosa així.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Torra i els seus consellers ho supediten tot a la causa independentista. És el monotema, l’únic que veritablement mereix el seu esforç i la seva atenció. Aparentment, tot el que surt d’aquí és traïció, és anar contra el seu projecte de país. Des del punt de vista de la normalitat, el balanç de la gestió és lamentable. El món al revés. El Govern no governa, el president anima a collar els responsables dels disturbis de carrer, el conseller d’Interior mana actuar als Mossos en dies parells i els ordena la inacció en els senars o es reuneix amb els exiliats emparant un comportament del tot incomprensible en un cap de les forces de seguretat.

I en aquestes circumstàncies, ens trobem a les portes de la celebraciód’un Consell de Ministres a Barcelona atapeït d’anormalitats. El Govern d’Espanya, només faltaria, ha de poder reunir-se en qualsevol part del territori sense sobresalts d’aquest calibre. I és al contrari. Milers d’agents, en una cita omplerta d’incerteses, es desplegaran per garantir la seguretat. Que Torra renunciï a governar, si vol. Els ciutadans el jutjaran. O no. Però, almenys, que governi algú. Tot sembla indicar que, a finals d’aquesta setmana, i aprofitant la presència de Pedro Sánchez a Catalunya,hi haurà trobada amb Torra. L’acord sobre la forma d’aquesta reunió no acaba d’arribar. No crec que aquests paperots estiguin sent ja rendibles per a ningú. Tant de bo el President del Govern sàpiga on va i on ens està portant a tots.