Si em parles en femení

El llenguatge pertany als seus usuaris i, per tant, és del tot lícit que aquests decideixin fer-lo servir d’una determinada manera amb finalitats polítiques. Que les corresponents acadèmies dedicades a dictar normes sobre l’ús correcte d’un idioma facin la seva feina no significa que els qui emprem aquest mateix idioma no puguem fer-ne el que bonament decidim. De fet, les institucions serveixen més com a remei pal·liatiu contra l’inevitable canvi lingüístic que com a òrgans autoritaris que tinguin com a objectiu fonamental el control de milions de parlants.

En temps líquids en què molts usuaris de la llengua no semblen tenir cap consciència sobre els seus diferents registres i la jerarquització que en ella opera de manera normal, no és estrany que es percebi amb hostilitat la tasca de posar ordre, fixar i netejar. Sona ranci i obsolet i com a tal és criticada quan no canvia en favor de certes lluites contemporànies. Hauríem de viure amb normalitat la convivència entre els dictats de la norma conservadora i l’ús del llenguatge amb l’objectiu de crear un efecte determinat en el qui escolta o llegeix. 

Notícies relacionades

La RAE insisteix: ni 'todos y todas', ni 'tod@s' ni 'todes'

Illa, malgrat Sánchez

El desdoblament de gènere, per exemple, per tal d'evitar el masculí genèric, té una clara intencionalitat política. Personalment em resulta força molest i no el faig servir, tinc la sort que la meva professió no m’hi obliga, però puc entendre que hi hagi qui no pugui deixar de dir 'tots i totes’. Tenen raó els lingüistes que ho critiquen perquè pot acabar creant absurds lingüístics i sovint se n’abusa, del desdoblament. Experts en la matèria defensen que lingüísticament és una bestiesa perquè el gènere gramatical no és responsable del masclisme. Jo no puc entendre ni que aquesta qüestió es converteixi en un tema central, de vegades l’únic, quan es vol lluitar contra la discriminació ni que hi hagi qui s'estripi les vestidures perquè les feministes acabaran matant la llengua.

I ara que ja m'havia acostumat al desdoblament, va i apareix un nou fenomen que confesso em desconcerta a nivell comunicatiu. Es tracta de fer servir el plural femení com a genèric per evitar tant el masculí, al qual s'acusa d'invisibilitzar les dones, però també el desdoblament, m'imagino que per feixuc. El que en aparença pot semblar una opció més acaba provocant situacions estranyes i de poca eficàcia o si més no porten a confusió, que és el pitjor que li pot passar a l’emissor d’un missatge: homes de barba abundant i veu greu expliquen que “totes vam fer tal cosa o tal altra”. I jo no sé si és que eren tot dones o ell es considera una dona o què. De vegades resulta que els protagonistes són tots homes i llavors em pregunto si no estarem davant d’un nou procés d’apropiació, si mentre ens distreuen, de nou, amb el llenguatge, no seguim amb la mateixa història de sempre.