MIRADOR

¿Parlar per parlar?

No hi pot haver diàleg sense estar disposat a preguntar i també a escoltar

2
Es llegeix en minuts
¿Parlar per parlar?

JUAN MEDINA

¿Què ha passat perquè tot hagi canviat tant en tan poc temps? ¿Què ha passat perquè s’hagi instal·lat la idea en algunes persones que una sessió del Consell de Ministres a Barcelona pugui ser una provocació i una ocasió per generar una tempesta perfecta per a la ruptura institucional?

La reunió entre Sánchez i Torra del passat 9 de juliolSánchez Torra , en què Torra va destacar haver pogut parlar de tot, i que Sánchez va remarcar de Torra la seva extrema educació, es va tancar amb un passeig pels jardins de la Moncloa, durant el qual van visitar la font de Guiomar, en la qual Antonio Machado es veia d’amagat amb el seu amor i per la qual Torra s’havia interessat durant la seva trobada amb Sánchez en la inauguració dels Jocs del Mediterrani.

Tot apuntava a una nova època de distensió, d’avaluació de la política per a la resolució de problemes. Aquest va ser el compromís que es van emportar tots dos d’aquella reunió, més enllà del compromís de Sánchez de reactivar les comissions bilaterals i revisar els recursos interposats per Rajoy a algunes de les anomenades lleis socials, i del compromís de Torra de recolzar el Govern en la derogació de la llei mordassa i en les iniciatives sobre memòria històrica.

Des d’aleshores, s’han fet més d’una vintena de reunions bilaterals entre representants dels dos governs; s’ha acordat tornar ja a la Generalitat part del deute pendent; s’ha autoritzat el Govern català a refinançar part del seu deute; s’ha acordat la integració dels Mossos en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat; s’han retirat els recursos d’inconstitucionalitat contra les lleis catalanes de sanitat universal i la llei contra els desnonaments i s’està en camí de fer el mateix amb la del canvi climàtic i la de l’agència de protecció social. I s’ha previst en els Pressupostos de l’Estat per al 2019 una partida de fons extraordinaris de liquiditat autonòmica, de la qual un terç es destinaria a Catalunya.

Notícies relacionades

Aquest balanç, sens dubte positiu, és a sobre de la taula. Cert, no tot és positiu. Hem constatat que el Govern de l’Estat, tot i que ha situat les acusacions en delictes parcialment diferents i amb penes en general situades en franges sensiblement més baixes, manté el seu rol acusatori en el judici sobre els fets de setembre i octubre del 2017. I hem assistit a l’inici d’unes vagues de fam doloroses i controvertides –fins i tot entre els independentistes– i a una innegable conversió de Torra en activista, renunciant a la seva responsabilitat com a president, amb crides –també qüestionades– a la via eslovena.

¿Però tot això és suficient per oblidar el balanç positiu i les oportunitats de continuar en aquest camí? S’ha de continuar parlant. Però "per dialogar, pregunteu primer; després..., escolteu", afirmava Machado, poeta que agrada als dos presidents. Doncs això. Qui pensi que ja no té sentit parlar; que parlar, en el context actual, és parlar per parlar, potser ha oblidat que no hi pot haver diàleg sense estar disposat a preguntar i també a escoltar. Està a les seves mans.