La dona en l'esport

Les àrbitres: el dret a formar part d'un món apassionant

A ple segle XXI encara ens resulta estrany veure dones en càrrecs de lideratge en l'esport, ja sigui com directives, entrenadores o àrbitres

Es llegeix en minuts
Les àrbitres: el dret a formar part d'un món apassionant

KIMMO BRANDT

Fa unes setmanes es va produir un fet històric: Ainara Acevedo, Ylenia Sánchez i Matilde Esteves van constituir el primer conjunt arbitral íntegrament femení que ha xiulat un partit de futbol masculí en la Tercera Divisió Nacional. És un pas important a favor de la igualtat entre homes i dones en l’esport, però alhora és un exemple més de l’anomalia que suposa que les dones accedeixin per primera vegada un espai, tal com destaca la campanya #primeradona estesa per les xarxes socials.

Molt camí per recórrer

A ple segle XXI encara ens resulta estrany veure dones en càrrecs de lideratge en l’esport, ja sigui com directives, entrenadores o àrbitres. I més si són dones dirigint o exercint l’autoritat davant d’homes. El cas d’Alhambra Nievas, considerada la millor àrbitra del món de rugbi el 2016 i que va ser àrbitra de la final femenina de rugbi 7 en els Jocs de Río i de diversos partits del torneig de Sis Nacions masculí, és una bona referència, però encara és una excepció. Tot i que les dades de les medalles olímpiques en els últims Jocs ens podrien fer pensar que ja hi ha igualtat en l’esport, la presència d’entrenadores en aquests mateixos Jocs, per exemple, era gairebé simbòlica, i constata que encara hi ha molt camí per recórrer.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I resulta encara més difícil reduir la bretxa de gènere en l’esport quan la notícia que apareix en els mitjans de comunicació no és precisament la fita aconseguida per les tres àrbitres, sinó els insults que van rebre. Sens dubte, s’han d’eliminar els insults als terrenys de joc, tal com promou el programa 'Zero insults a la grada' de la Federació Catalana de Futbol, i atrevir-se a prendre mesures contundents quan es produeixen aquests comportaments (els equips arbitrals tradicionalment són diana de molts comentaris despectius...), però aquell partit era molt més rellevant per una altra qüestió. El fet més sensacionalista va captar tota l’atenció, per davant de la millor o pitjor actuació de les àrbitres o de la seva pròpia trajectòria i les seves expectatives de futur. 

Un exemple a seguir

Notícies relacionades

Elles són un exemple a seguir i poden inspirar moltes altres dones, tal com s’està impulsant des delprojecte #Orgullosa, que aposta clarament per fomentar la presència de les dones en l’arbitratge a Catalunya, així com també des de la Primera Divisió del futbol femení. És una mostra de com les organitzacions esportives, a partir de campanyes de captació, programes de formació específica i la creació d’oportunitats reals, poden començar a reduir la desigualtat en l’esport en tots els àmbits.

El món del futbol té una presència pública i mediàtica que s’hauria de poder aprofitar com a plataforma de difusió d’una societat i uns models de relació més igualitaris, on veure a dones dirigint a homes es normalitzi. I és que l’arbitratge és una professió en la qual les dones també poden fer-se un lloc i disfrutar, tal com assenyalen les mateixes àrbitres, d’un món apassionant.