Una obligació moral dels 'indepes'

Hem arribat a una situació en què la majoria independentista del Parlament comença a tenir una obligació moral respecte al conjunt dels ciutadans catalans, tant els que la recolzen com els que no. Reconec que complir-la és una mesura extrema tot i que formi part de la normalitat democràtica. I, tot i que no resoldria la divisió del país en dos blocs gairebé incomunicats i cada vegada més ressentits, si el sobiranisme atengués aquest deure moral que està al seu abast, almenys ens tornaria el consol de saber que vivim immersos en un immens problema però no en un esperpent.

El pitjor inquilí que ha tingut el Palau 

Em refereixo a substituir l’actual president. Em refereixo al fet que demani a Quim Torra la dimissió o decideixi el seu relleu i designi un altre independentista –el sobiranisme va guanyar a les urnes el dret a escollir-lo–, però que elegeixi algú que tingui la voluntat i la capacitat d’exercir de president i no imiti el que molts considerem com el pitjor inquilí que ha tingut mai el Palau. Urgeix situar al capdavant del país algú amb prou equilibri personal i polític per treure’ns de la desorientació col·lectiva i les contradiccions en què Torra ens té situats. Ell actua fins i tot en contra dels mateixos interessos de l’independentisme, tot i que això a mi m’importi poc; però sí que m’importa el seu erràtic, improvisador, inconsistent i, ¿per què no dir-ho?, perillós lideratge institucional.

Notícies relacionades

El malestar dels servidors públics esclata davant el Parlament

Els funcionaris catalans aniran a la vaga el 12 de desembre

Si jo fos ciutadà francès, probablement no votaria a favor d’Emmanuel Macron, però estic gairebé segur que des del descontentament i la discrepància tindria la sensació que el meu país té un president amb possibilitats d’encertar-la, a més de la d’equivocar-se. No és això el que tenim a Catalunya. La desatenció de Torra en relació amb els problemes socials, el seu flirteig amb la violència i el desordreflirteig amb la violència, el tracte desconsiderat i irreflexiu que acaba d’exhibir amb els seus propis subordinatstracte desconsideratamb els seus propis subordinats en un tema tan delicat com la seguretat col·lectiva, encaixen mil·limètricament amb les opinions –jo les anomenaria més aviat conviccions– que havia expressat per escrit molt abans d’accedir al seu càrrec. Aquella desmesura retrata més aviat la seva manera de plantejar les coses que a la mateixa independència per la qual diu treballar i de la qual mai explica res que no sigui pura i abstracta propaganda.

El sobiranisme, i en particular les persones que l’encapçalen, han d’afrontar aquest problema. Els catalans no sabem ni com estarem ni en quines circumstàncies ens mourem d’aquí dos o tres anys o d’aquí quinze, perquè a les nostres incògnites cal sumar-hi una situació general espanyola, europea i mundial els protagonistes dels quals, els ciutadans, tampoc saben cap on desitgen anar. Però el de Catalunya amb Torra dins d’aquest declivi és encara pitjor.