Editorial

Catalunya, aigua i gasolina

La insistència de l'oposició en el 155 indica que en les files independentistes no és l'únic lloc on la irresponsabilitat cotitza a l'alça

2
Es llegeix en minuts
Catalunya, aigua i gasolina

JOSE LUIS ROCA

"Aquest Govern no utilitzarà el greuge territorial ni posarà gasolina al foc. Vostès, gasolina; nosaltres aigua», va etzibar Pedro Sánchez a l’oposició en el debat sobre la crisi catalanaPedro Sánchezdebat sobre la crisi catalana al Congrés. Però, en aquests temps convulsos, a molts els resulta impossible veure la diferència entre l’aigua i la gasolina, i les paraules del president van ser ignorades pel PP i Ciutadans i van desqualificades pelsindependentistes, que van acusar Sánchez de dretanitzar-se sota la pressió de les formacions de Pablo Casado i d’Albert Rivera.  En temps de polarització extrema de les posicions, de descrèdit de la moderació i d’acumulació de declaracions irresponsables, la calma cotitza a la baixa. Malgrat això, Sánchez va intentar jugar aquesta carta, calma davant de les peticions del PP i Cs que torni a aplicar l’article 155 i, alhora, contundència davant de les paraules incendiàries del president Quim Torra (Sánchez va ser especialment dur en les seves referències a la via eslovena) i fermesa davant de la defensa de la legalitat i en l’exigència que el Govern català compleixi les seves obligacions davant de l’activitat dels CDRCDR.

En realitat, Sánchez va repetir el que ha dit des que va arribar a la Moncloa: qualsevol vulneració del marc constitucional i estatutari tindrà una «resposta ferma, però serena, proporcional i contundent de l’Estat de dret». Malgrat l’estratègia d’escalada de tensió de la Generalitat, la situació no és comparable a la de la tardor de l’any passat; així que l’exigència de Casado i Rivera que s’apliqui una altra vegada l’article 155 obeeix més a la seva pugna pelcontrol de l’espai de la dreta que no a la lleialtat institucional que haurien de tenir dos grups que aspiren a ser partits de Govern. Avui no hi ha motius per aplicar el 155, una mesura constitucional excepcional que no s’ha de normalitzar. La insistència de l’oposició indica que l’independentisme no és l’únic lloc on la irresponsabilitat cotitza a l’alça.

«Encara som a temps», va dir Joan Tardà Joan Tardà, amb referència al diàleg per resoldre el conflicte, en un debat a estones aspre en què al sobiranisme no li van agradar les comparacions amb el brexit –algunes de molt pertinents– de Sánchez. Però el diputat d’ERC potser hauria de dir això a Torra i als qui han marcat el Consell de Ministres del 21-D a Barcelona com una provocació. Entre tant soroll, aigua i gasolina, s’han de discernir més que mai els fetsde les paraules.