Anar al contingut

Un dia per celebrar

Un Nadal sense que es noti

Un Nadal sense que es noti

Núria Iceta

Ens incomoden les nostres mentides, el nostre egoisme, l'obligació de mostrar-nos feliços, però posem-nos còmodes, només és un dia, és la resta de l'any el que importa

Em va venir la idea al cap a propòsit de l’enèsima polèmica sobre el pessebre de la plaça de Sant Jaume. Més enllà dels criteris estètics, dels gustos, de l’etern debat sobre tradició i modernitat, d’una laïcitat mal entesa... vaig pensar que en realitat era del tot lògic, perquè és justament el que ens passa a tots, que pretenem celebrar un Nadal sense que es noti. El pessebre-pessebre reclòs al Museu Marès (un espai magnífic, d’altra banda), i el pessebre-no pessebre a la nostra plaça major, a la vista de tothom. El Nadal ens incomoda i fem l’impossible per amagar-ho.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Nadal és justament despullar-se de tot i anar a la senzillesa d’un estable, del naixement d’una promesa de futur. És la simplicitat d’una família que trenca els esquemes, que és estranya com ho pot ser la nostra. I nosaltres, ¿què fem? Arrosseguem el pes de tantes capes amb què intentem amagar la nostra nuesa. L’excés de llums no és per veure-hi millor, sinó per enlluernar-nos i difuminar els matisos. I encara hi ha qui es queixa que la ciutat està poc il·luminada. Les musiquetes repetitives i altisonants pretenen tapar el silenci que necessitaríem per reconnectar amb nosaltres.

Reflexions incòmodes

Ens incomoden les nostres mentides, el nostre egoisme, la nostra soledat, l’obligació de mostrar-nos feliços davant dels altres. M’incomoda el consumisme, la golafreria i també el no poder fer el que em doni la gana. Ens incomoda la palla a l’ull de l'altre i convivim com podem amb la biga pròpia. M’incomoda que hi hagi gent tancada a la presó, m’incomoden monòlegs i proclames. Ens incomoda la tristesa del veí, la pobresa del sensesostre. M’incomoda envejar la felicitat i els èxits dels altres. Ens incomoda no tenir, no ser. M’incomoda equivocar-me, m’incomoda quedar-me atrapada en les paraules. M’incomoda l’enyor.

No li demanem al Nadal el que nosaltres no estem en disposició de donar. Posem-nos-hi còmodes. Deixem que es noti. Despullem-nos. Només som nosaltres. Només és un dia. És la resta de l’any el que importa.