El masclisme quotidià
Apropiació indeguda
Hi ha una apropiació indeguda que ens escandalitza menys. Potser perquè, com sempre, afecta negativament aquesta meitat de la població menystinguda: les dones.
arbitras /
A hores d’ara de l’any, qualsevol text que porti per títol “apropiació indeguda” sembla que hagi de parlar de Rosalía i el flamenc. Sovint utilitzem l’expressió quan ens sentim amenaçats –sovint l’èxit de la persona que suposadament ens amenaça és més gran que el nostre–. En l’art m’atreviria a dir que no hi ha l’apropiació indeguda, precisament perquè la creació està subjecta a tants condicionants que és impossible controlar-los tots. Carmen Martín Gaite, a 'El cuento de nunca empezar', donava voltes al plagi, i s’adonava que no era una qüestió tan senzilla, ja que a ella, en un moment donat, la podrien haver acusat d’haver plagiat –i amb gust, reconeixia– Natalia Ginzburg. Va ser llegint aquell text com vaig descobrir la que ara és una de les meves autores de referència. I sense vergonya puc dir que m’he apropiat indegudament de totes dues.
Però hi ha una apropiació indeguda que no ens escandalitza tant. Potser perquè, com sempre, afecta negativament aquesta meitat de la població menystinguda: les dones. L’apropiació indeguda de les idees que sorgeixen en les reunions, als despatxos, prenent alguna cosa amb amics, a les xarxes. Sí, aquesta apropiació indeguda. Quan reflexiones en veu alta, tens una idea encara sense desenvolupar, la deixes suspesa en l’aire, res, dues pinzellades d’una idea que fa dies que et ronda pel cap; per posar un exemple, insinues que el plagi existeix més enllà de la còpia simple i barata, la còpia literal.
I uns dies més tard, algú, diguem que un home, ha adaptat la teva pròpia idea i li ha donat la volta: ara és seva, ha escrit un article, o li ha explicat al seu cap (sí, en masculí), ha fet unes declaracions a la premsa o fins i tot ha sigut ovacionat davant del públic amb una idea petita, sense definir, res, dues o tres pinzellades, que fa una setmana era només una idea teva. Sí, aquesta apropiació indeguda silenciada: quan una idea val més quan la desenvolupa un home que quan ho fas tu, i ningú et reconeixerà com la seva autora. L’apropiació indeguda del masclisme quotidià.
