Mentre passa el temps

Que el lector no es pensi, si llegeix aquest article, que jo soc una persona culta que llegeixo textos grecs i romans. M’he limitat a interessar-me per algunes etimologies que tenen les seves arrels en temps antics. Al Gènesi es pot llegir això: "En aquell temps hi havia una sola llengua".

Soc un ignorant que no sap com es va produir aquesta extraordinària evolució dels llenguatges, i no cal dir-ho, l’aparició dels diccionaris, que són tan útils en els nostres temps. Descobreixo un text del poeta romà Horaci, que em deixa sorprès: "Renaixeran moltes paraules que han caigut en desús i en desapareixeran d’altres que serà utilitzades amb honor".

Aquesta sentència sembla una predicció que tendeix a confirmar-se. I aquí entra en joc un fet que els antics no podien preveure: la moda, i no només en el vestuari sinó també en l’ús del llenguatge.

La meva llarga vida m’ha permès comprovar l’evolució dels costums, tant en l’àmbit de les relacions personals com en l’àmbit social. No ha estat necessari que passessin segles. El procés de l’evolució és un procés que no para d’accelerar-se, i tot i que no tots els canvis siguin visibles, alguns d’ells ja s’apoderen dels anys.

Un dia comentava un projecte amb una amiga i en un moment determinat em va comentar, satisfeta: "Això que dius 'mola'". ¿És que existeix el verb 'molar'? A mi, el que em 'mola' és escoltar un disc de jazz, en una vella gramola mentre el temps va passant.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però conec aquesta cançó anglesa que diu: "Recorda sempre això, un petó és un petó, un sospir és un sospir... El que és important només dura un instant".