Mosca al nas

Agafar un bou per les banyes implica un perill evident, però una tragèdia hipotètica. No és segur que agafant un bou per les banyes ens acabi envestint el bou, tot i que és probable. Agafar una rosa per les espines és un perill segur i una tragèdia immediata. Per això no s’hi val equiparar les dues construccions lingüístiques, una aproximació a la realitat a partir d’analogies animals o vegetals. Els del PETA lluiten contra el “llenguatge anti-animal”  i proposen que no matem dos pardals d’un tretdos pardals d’un tret ssinó que, per indicar que en una sola acció aconseguim dues fites, aquests dos ocellets mengin de la mateixa menjadora. Transportar l’ofensa als animals al món de les plantes tampoc no és una aposta clara, perquè Ferran Adrià ha dit que quan mosseguem una fruita resulta que mengem un ésser viu. Bé, tampoc no es tracta de donar idees.

El fet és que ja no estarem bruts com una guilla o que, borratxos, ja no anirem gats, als quals no cal anar a cercar tres peus, i que, en no saber res de res, l’alumne no anirà peix, i suspendrà, però no es podrà empipar com una mona. Per Nadal, les ovelles no seran al corral, sinó que correran lliures pel prat, i no podrem tancar els ànecs per la mateixa raó. Ens quedarà un simpàtic planeta on no lligarem els gossos amb llonganisses i on les cabres, pels seus pecats (que no en tenen) ja no tindran els genolls pelats i on viurem més contents que un gos amb un os. Ai, no, això tampoc.