Dembélé Provin amb un cangur

Fer un Dembelé podria significar que reps una pilota amb l’esquerra, retalles i xutes amb la dreta. O al revés, que acomodes amb la dreta, retalles i xutes amb l’esquerra. O podria ser un xut potent des de fora de l’àrea quan ningú s’ho espera, com en la Supercopa. Però ara mateix fa un Dembelé aquell que surt de nit per motius diversos, fins i tot relacionats amb una consola de videojocs, i acaba apareixent a la feina amb el llençol marcat a la cara. I no cinc minuts tard, ni vint, un bon Dembelé són dues hores de retard.

Era una setmana per disfrutar del seu golàs, per valorar si el seu rendiment li havia permès avançar un Coutinho poc fi des que va sortir de la lesió. Però, pel que sembla,Dembelé segueix sense despertador. Tot el que havia guanyat sobre la gespa en els últims partits, ho va perdre diumenge al matí. Un matí que Valverdeimaginava tranquil·l i assolellat després d’haver guanyat el derbi.

La reincidència del díscol davanter reclama una solució extraordinària. Dembelé no és un treballador qualsevol, és un futbolista per qui l’empresa que el va contractar va pagar més de cent milions d’euros. El més convenient, doncs, és que el club tingui la responsabilitat que el jugador sembla evident que no assumeix.

El que fa més mal a un futbolista és quedar-se a la grada i, si amb això no hi ha hagut reacció, no sembla que una multa econòmica, per alta que sigui, funcioni. Ja que la via punitiva no ha donat resultat, potser ha arribat el moment de contractar un cangur per protegir el patrimoni del club. Algú que s’encarregui de treure'l del llit cada matí i, si fa falta, d’acompanyar-lo cada nit. Una decisió que tracta Dembelé com un nen, efectivament, però hi ha cent milions de raons per fer-ho. Si el seu representant, si el seu entorn, no li saben fer veure el que es juga, potser ha de ser el club qui prengui la iniciativa.

Torna la maror

Notícies relacionades

Raons per subscriure’t a EL PERIÓDICO

El talent, eix de desenvolupament

Una altra cosa és el plantejament que pugui fer-se l’àrea esportiva a final de temporada, basada en si hi ha possibilitat que el futbolista aprengui a ser professional. El seu talent l’ha portat fins a un món d’elit per al qual potser el seu nivell de professionalitat no estigui preparat. La seva actitud no és cap sorpresa, ni tan sols per a l’entitat, tal com vam descobrir ahir a través del que va ser ajudant de Robert a la secretaria tècnica, Urbano Ortega, en declaracions a la COPE.

Una llàstima que el jugador tingui tan poca constància fora de la gespa, just en la setmana en què el barco dembelista, la nau dels que creiem en el seu talent, anava tan ple. Torna la maror.