Sense por

Llegeixo això que diu un diputat del Parlament: “El Consell per la República tanca l’època de les autonomies; no serà retòrica, serà acció”. No acabo de fer-me una idea de com s’estructura aquest trencament i de quina cosa persegueix un Consell que ja va néixer amb el concepte escapçat. Havia de ser “de la República” i ha acabat essent “per la República”, perquè és evident que no l’executa sinó que la persegueix. És una situació estranya. El Consell, presentat a Brussel·les, rep tot el suport institucional però continua essent una entitat privada, que ha de regir la constitució d’un nou Estat a partir de les iniciatives dels particulars que s’hi apuntin. Això és retòrica, es miri com es miri, i molt sovint, com va passar el dia de la Puríssima, la retòrica tendeix a l’exageració.

Hi ha mitjans que qualifiquen la instauració de l’ens com el naixement de la república dels “sense por”. Sense por de ser Eslovènia (que tenia, per cert, un exèrcit i comptava amb una massa crítica enorme a favor de la independència) i sense por d’afrontar el “tram dramàtic” que ha pronosticat Toni Comín, i sense por de “pagar el preu alt, injust i inevitable”. ¿Sense por de creuar la frontera que tots sabem i que ens aboca a allò que no volem anomenar? En Pere dels Germans Grimm no tenia por, no sabia què era tremolar. Després de mil aventures, només ho va saber quan la seva dona li va llençar al damunt un gerro d’aigua gelada.