Mil i un usos dels perfils ideològics

El maig del 2018 va entrar en vigor el reglament europeu de protecció de dades. Ens en vam adonar perquè les nostres safates d’entrada s’omplien d’‘e-mails’ demanant el nostre consentiment per continuar inundant-nos amb informació, missatges i propaganda. Aquesta molèstia, el consentiment explícit, és precisament una de les fites d’aquest reglament, ja que la premissa principal és que les dades personals són de les persones. Cap empresa hauria de fer res amb la nostra informació sense el nostre permís.

Espanya està ara traslladant el reglament al projecte dellei orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Hi ha novetats importants, com un títol dedicat a ‘Garanties dels drets digitals’. Aquestes van des del més bàsic, com el dret a l’accés universal a internet, al més complex, com el dret al testament digital. ¿Què passa quan tu te’n vas però la teva empremta digital es queda?

L’article més polèmic, el 58 bis, obre la porta a la generació de fitxers extensos, gairebé censos, d’opinions polítiquesiperfils ideològics. No obstant, i aquí és important aturar-se, obtenir dades d’on sigui (xarxes socials, a través de cookies, historial de navegació i altres) resulta incongruent amb un clima legislatiu que reconeix la sobirania de les persones davant les seves dades. Fins i tot quan s’empara amb l’“interès públic”.

L’Associació Espanyola de Protecció de Dadesdesmenteix que això sigui del tot possible i avisa que serà rigorosa amb això.  En paral·lel, hi ha cinc principis bàsics en el tractament de les dades. Vegem si el 58 bis els compleix:

1) Minimitzar la informació

Tal com està proveït l’article, planteja recollir tot el possible “per si de cas”. Edat, gènere, codi postal, posició ideològica... Però també si tens compte en‘apps’ de lligar,fas apostes,mires porno,vas a l’església,on treballesola teva mania rara. Sobretot en períodes de campanya electoral, quan s’identifica que un poble determinat la majoria penja d’un escó a dalt o a baix. Recollir tots els rastres possibles per detectar la indecisió i posar un ham afí pot ser de vital importància.

2) Que sigui actualitzada i precisa

Quan pengem una foto de la paella de diumenge o compartim una notícia, no estem pensant ni enPedro Sánchez, ni enPablo Casado, ni en les candidatures de la campanya. Pensem en els nostres cercles, parents i contactes professionals. És més, si la pengem avui, ni se’ns ocorre que aquesta informació es pugui utilitzar per a les europees de primavera o si el 2028 els interessarà desxifrar la nostra trajectòria en l’espectre ideològic. D’altra banda, està comprovat que els perfils estan nodrits d’informació de dubtosa qualitaten el moment que compartim el 80% dels continguts sense llegir-los, sense veure els vídeos i sense contrastar fonts.

3) Amb un propòsit específic

En aquest cas, la finalitat és aconseguir votants i el mitjà és la propaganda electoral convertida en unacampanya de màrqueting ‘online’. Podem esperar-nos missatges emocionals, incentius veraços o no però convincents, que juguen amb una cosa tan humana com elbiaix de l’autoconfirmació. Aquesta regla que ens fa veure com correcte allò que coincideix amb les nostres preferències sobre el millor equip de futbol, l’opinió cap als refugiats, la república catalana o el medi ambient. Afegim aquí el fet que els partits polítics contractaran agències de continguts per a això, posant a mans privades informació privilegiada.

4) Per a un ús no discriminatori

La discriminació està servida en el moment que s’hiperpersonalitzen els missatges. A tu perWhatsappi a mi perFacebook, segons el temps que passem a cada plataforma. I tornant a la informació afinada i adequada, ¿què passarà amb els desconnectatssense empremta digital? Doncs segurament continuaran invisibles. El problema és prendre alguna cosa com a mirall si en realitat és una caricatura borrosa.

5) Per un temps limitat

Lacampanya electoralté un principi i un final però, ¿quines garanties tenim que aquesta informació es continuï utilitzant pelpartit guanyador? Si fossis el líder d’un partit conservador i estiguessis calculant el pressupost de material escolar, ¿donaries el mateix a un centre que és en un barri favorable a l’avortament que si és en un provida?

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El que està clar és que accedir a tota aquesta informació permetmodelar el missatgei recrear unarealitat hiperpersonalitzada, apuntant al que volem sentir i posant en perill les regles del funcionament democràtic. Ja ho vam viure amb l’escàndol de Cambridge Analytica en les presidencials nord-americanes del 2016 (la polèmica de les quals va portarMark Zuckerberg a comparèixer davant del Congrés nord-americà), al Regne Unit per al referèndum del ‘brexit’ o a la victòria de Bolsonaro al Brasil amb una estratègia basada en notícies falses via Whatsapp.

Si viatgem una mica més, arribem al sistema decrèdit social xinès, on cada ciutadà té una puntuació d’acord amb la seva afinitat al partit. No serveix per fer campanya, sinó per discernir i separar. En cas de cues d’espera, els afins aconseguiran abans que els opositors una visita mèdica, un seient a l’avió o un contracte laboral.