Dues mirades
'Uruguay', Lledoners
La foto històrica de l'empresonament de Companys i la dels polítics presos ens parlen dels fets que es repeteixen, de la roda que no s'atura i que entra, ara, en uns dies decisius
GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL*** /
En l’examen de la Selectivitat de 2014, en una de les opcions d’Història hi havia només una foto. Calia comentar-la, explicar el context, contestar unes quantes preguntes sobre el perquè d’aquella instantània. Era el testimoni de l’empresonament de Companys i del seu govern al vaixell 'Uruguay', després dels Fets d’octubre de 1934. Ara no recordo si els alumnes van haver de fixar-se en el Companys seriós i abatut o en el que esbossa un somriure forçat. En tot cas, hi ha barrots i reixes, i la mà de Companys que s’aferra a un barrot, amb americana, corbata i armilla, i amb un mocador blanc, habitual en ell, sobre la solapa de l’americana. També hi surten Ventura Gasol, amb el llaç de sempre al coll, i Joan Comorera, amb les seves colossals ulleres. Miren la càmera amb una actitud fins i tot desafiant.
La fotografia de Lledoners, més de vuitanta anys després, també sortirà un dia en un examen, si és que hi ha Selectivitat, si és que hi ha alumnes i si és que hi ha exàmens. Els barrots són al fons, i un jardí trist i unes esportives blaves. Les preguntes que els faran seran les mateixes. ¿Per què hi eren? ¿Com és que van patir aquella injustícia? ¿Com va acabar aquella vaga de fam que van iniciar l’endemà de la foto? ¿Quan van ser lliures? Les mateixes que avui ens fem a partir de dues fotos que ens parlen de la història, dels fets que es repeteixen, de la roda que no s’atura i que entra, ara, en uns dies decisius.
