25 d’oct 2020

Anar al contingut

Campanya de Plataforma per la Llengua

No és una anècdota: és catalanofòbia

No és una anècdota: és catalanofòbia

Òscar Escuder

Les discriminacions lingüístiques són un problema de base de l'Estat, estan causades per un supremacisme lingüístic estructural i poden erradicar-se

El mes de juliol passat, la Maria Dolors va agafar un taxi al carrer de Felip II de Barcelona. "Vaig a la rambla del Poblenou, sisplau", va indicar al taxista. "Parli’m en castellà o en anglès", li va respondre aquest. La Maria Dolors, en castellà, li va preguntar si no l’entenia, i si no creia que hauria de poder ser atesa en català. “Fa 16 anys que estic aquí i no estem obligats a saber català”. A continuació, va aturar el taxímetre i li va deixar anar: "Baixi del taxi".

Un taxista va fer fora del seu vehicle una persona per haver parlat en català.

El Xavier, professor universitari, va ser retingut en el control de passaports de l’aeroport del Prat per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional. Quan a punt d’embarcar i encara sense el passaport va demanar explicacions pel tracte rebut, li van dir agressivament que demostrava “poca estima pel país”. Finalment, el Xavier va sol·licitar als agents que s’identifiquessin, i aquests el van amenaçar de demanar un traductor i fer-li perdre el vol. Finalment, el van deixar anar: "Sabem on vius".

Uns servidors públics van amenaçar i van vexar un ciutadà per haver parlat en català.

Fa poc més d’un mes, la Núria tenia una cita concertada amb la ginecòloga al centre de salut públic de Torrent (València). Quan va saludar la metge amb un "bon dia'", ella li va respondre: "En castellà". La visita va durar un minut, perquè la ginecòloga es va negar a atendre-la i va redactar un informe en què afirmava que "la pacient parla valencià".

Una metge, en un centre públic de salut, es va negar a atendre una pacient per parlar en valencià.

Ningú ha de ser insultat o humiliat per parlar català

La Núria, el Xavier i la Maria Dolors existeixen: els seus noms i els seus casos són reals. Però són només tres exemples d’entre les més de 600 queixes que la Plataforma per la Llengua ha rebut per discriminacions lingüístiques des del 2007, 158 de les quals són discriminacions greus de l’Administració. I són, únicament, la punta de l’iceberg.

¿És normal que pel simple fet de parlar en la seva llengua, que, a més, és oficial, una persona sigui insultada, humiliada o directament se li negui un servei? ¿És acceptable? Nosaltres ho tenim molt clar: no ho és. I no és ni una anècdota ni una exageració: és catalanofòbia.

Les discriminacions lingüístiques són un problema de base de l’Estat, i estan causades per un supremacisme lingüístic estructural, però poden erradicar-se. Per lluitar contra aquesta situació, des de la Plataforma per la Llengua hem començat la campanya 'Prou de catalanofòbia', i farem arribar als presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, així com als presidents valencià, balear i aragonès, una proposta de pla de xoc.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per aconseguir-ho, recollim firmes i enviem cartes als presidents a través de la pàgina web proudecatalanofobia.cat. Per sol·licitar als governs que actuïn, per exemple, aprovant una llei que protegeixi els catalanoparlants i sancioni els que discriminen per raó de llengua. Perquè és inacceptable que una part de la ciutadania sigui maltractada pel simple fet de parlar diferent.

I si els governs no actuen, seran còmplices de les discriminacions que patim.