25 d’oct 2020

Anar al contingut

L'ús de la llengua

Jo també vull parlar català amb la torradora

JOAN PUIG

Jo també vull parlar català amb la torradora

Òscar Escuder

Que la llengua sigui útil en tots els aspectes i s'adapti a les noves necessitats i escenaris és fonamental perquè les noves generacions no hi renunciïn.

El '30 minuts' de diumenge passat ha aixecat polseguera. I és lògic. ¿És cert que el català està en perill? Doncs mirin, sí. I alhora també és cert que el català no és una llengua minoritària i que és una llengua dinàmica i viva. I vostès diran: ¿com es menja això?

El català té 10 milions de parlants, és la 14a llengua més parlada d’Europa, i es parla en quatre estats europeus diferents. Però, a la vegada, d’aquests 10 milions, tan sols poc més de cinc la fan servir habitualment, i d’aquests, molts hi renuncien quan parlen amb castellanoparlants; o pitjor encara, amb qui creuen que pot ser-ho. La Chenxiao, al '30 minuts', es queixava que la gent no li parlava en català pel seu aspecte xinès: "Directament et parlen en castellà". ¿Saben? El 94,6% de les persones que viuen a Catalunya entenen el català. No pateixin per si no els entenen, les probabilitats són només del 5,4%.

Llengua viva, sí, però en perill

El català és fort a internet: quatre de les cinc webs més visitades del món tenen versió catalana, és la 24a llengua més utilitzada a Twitter (de les 6.000 que existeixen), i té una de les Viquipèdies més potents, amb més de 600.000 articles. Però, alhora, té poca presència a YouTube o a les plataformes de 'streaming', i a més està censurada a Tripadvisor. El català és llengua pròpia i oficial a Catalunya, al País Valencià i les illes Balears, i els catalanoparlants hi tenim el dret de fer-la servir. Però, a la vegada, els funcionaris estatals no tenen l’obligació d’entendre’ns, i, per tant, aquest dret acaba sent paper mullat. Així que sí, el català és una llengua viva i dinàmica, però també és una llengua en perill.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El regidor del PP a Barcelona, ​​Josep Bou, apuntava a Twitter que cal crear una societat que ofereixi a persones com Àlex Hinojo l’ajuda psicològica "que necessiten". Hinojo, activista cultural, va dir al '30 minuts' que emprar el català amb les noves tecnologies és clau per no desaparèixer. "Jo vull parlar-li a la meva torradora en català i que els meus fills entenguin que amb les màquines també podem parlar en català". I això ha escandalitzat certs sectors, com l’entranyable regidor Bou o mitjans de la caverna espanyolista. "La obsesión por la imposición lingüística en Catalunya ha trastornado a algunos". Perquè normalitzar el català és imposició obsessiva.

Mirin, poder parlar en català amb la torradora quan aquesta estigui connectada a un assistent per veu seria una mostra que el català és útil en tots els àmbits. Que es pot viure plenament en aquesta llengua i no cal renunciar-hi per fer segons què. Perquè de la mateixa manera que els poc més de cinc milions de parlants de danès o noruec poden dirigir-se a les bombetes, la cafetera o al pany de la porta en la seva llengua, gràcies al sistema Google Home, també els 10 milions de catalanoparlants hem de poder fer-ho. Perquè això, que la llengua sigui útil en tots els aspectes i s’adapti a les noves necessitats i escenaris, és fonamental perquè les noves generacions no hi renunciïn.

Així que sí. Jo també vull parlar en català amb la torradora, amb la rentadora, amb la liquadora i amb el raspall de dents, si fa falta.

President de la Plataforma per la Llengua.