28 d’oct 2020

Anar al contingut

Plataforma per la Llengua

Un punt de trobada cada cop més atractiu

Un punt de trobada cada cop més atractiu

Òscar Escuder

Volem més referents, més miralls on veure que el català també serveix per crear, cantar o xerrar amb els amics

Rosalía vol un Bentley de color blanc i un de color verd i nosaltres volem més Rosalías. Més referents culturals, més miralls on mirar-se i veure que sí, que el català és atractiu i també serveix per crear, cantar, cridar o xerrar amb els amics. Perquè aquest és, possiblement, un dels elements clau de l’estat de la llengua: l’atracció. D’altres serien la utilitat, la necessitat i el prestigi.

Les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Generalitat ens mostren que el coneixement del català és molt ampli. De fet, mai hi havia hagut a Catalunya tanta gent que entengués i parlés el català, amb el 94,4% i el 81,2% respectivament. Però el coneixement i l’ús són coses molt diferents: només el 36% de la població el parla habitualment. El 43,5%, si tenim en compte els que es declaren bilingües. Aquesta és una de les fotografies que ens deixa l’enquesta. Però, ¿i si ens centrem en aquella part de la població que l’enquesta no té en compte, els més joves? Per això, a la Plataforma per la Llengua vam fer un estudi sociolingüístic. ¿Quina és la llengua que consideren més útil o més atractiva? El resultat de l’estudi és molt clar. Només el 14% de les converses als patis de secundària són en català, el 35% en el cas de la primària. I ara ve la gran pregunta: ¿per què?

I aquí tornem al principi: l’atracció. Durant l’adolescència, cada individu es construeix la pròpia identitat, i els referents aspiracionals influeixen clarament en aquesta construcció. Si els ídols d’un adolescent, si els youtubers que mira cada dia, si les sèries de Netflix que li agraden, si els instagramers que segueix escriuen, canten i parlen només en castellà, és evident que el català té un gran desavantatge. És evident que aquest individu veurà el castellà com un instrument més útil, més proper que el català, que potser només sent i practica a l’aula. Evidentment, el dèficit de referents no és l’única causa d’aquest salt entre primària i secundària, ni tan sols del baix ús del català.

La norma no escrita, i sovint inconscient, que fa que els catalanoparlants canviem al castellà quan en una conversa hi ha un castellanoparlant, també influeix. O la falsa educació de renunciar al català quan ens dirigim a algú que ens sembla que no és d’aquí, quan el que fem és dificultar l’accés normal al català, donar-li a entendre que el català no és per a ell.

Element clau de cohesió

És a dir, que el fet de no utilitzar de manera habitual i en tots els àmbits el català fa que quan els nens i els joves surten de l’entorn escolar, la realitat que els envolta s’expressi majoritàriament en castellà. I sí és cert que hi ha una pressió mediàtica i un marc legal que no ajuden, però el canvi d’actitud depèn només de nosaltres. La nostra entitat denuncia reiteradament, tant el govern de la Generalitat com el de l’Estat i a la Unió Europea, aquestes carències, però la ciutadania també ha de contribuir no renunciant a utilitzar la llengua que el 94,4% de catalans entenen perfectament. Cal ser conscients que el català és un element clau de cohesió social, d’igualtat, d’oportunitats, i un pilar cultural de la nostra societat, de la nostra manera d’entendre el món.

Cal treballar perquè cada vegada més persones se sentin atretes pel català i percebin que els és útil i necessari, hagin nascut a Sant Esteve Sesrovires, a Granada, a Hangzhou, a Tànger o a Medellín.

*President de Plataforma per la Llengua