20 febr 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Coses serioses

Coses serioses

Emma Riverola

La capacitat de la ultradreta per, sense representació parlamentària, interferir en la nostra democràcia és un assumpte greu

No hi ha fanàtics amb sentit de l’humor. Els sectaris necessiten elevar als altars de la serietat els seus símbols particulars. Ja sigui creu, mitja lluna o la santa bandera. Les causes sempre per davant de les persones, l’ombra de les seves ensenyes enfosquint els rostres fins a esborrar-los qualsevol tret d’humanitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

“¿Escarni a Dani Mateo i no a aquests porcs traïdors que es caguen en tu?”, va preguntar a les xarxes José Luis Roberto, líder d’España 2000, formació ultra que ja compta en el seu historial amb la claudicació de l’espectacle de Dani Mateo i l’amenaça al de la revista Mongolia a València. “«Porcs traïdors”, diu Roberto. El seu no és, precisament la ironia, ni els dobles sentits. El fanàtic només entén la literalitat de les paraules, perquè la seva comprensió d’una causa no s’erigeix sobre la raó, sinó sobre la fe. I aquesta és inqüestionable. ¿Per què fer broma quan pots insultar directament? El sectari s’alimenta del menyspreu als altres. A un costat, els seus. A l’altre, els traïdors. I té un sentit bèl·lic de la realitat. La capacitat càustica de l’humor per destruir els límits i despullar les contradiccions el converteix en l’enemic número u. Ja se sap, a l’enemic, ni aigua. I menys, unes rialles. Tot i que, la veritat, en tota aquesta història hi ha pocs motius per riure. La capacitat de la ultradreta per, sense representació parlamentària, interferir en la nostra democràcia és una cosa seriosa. Molt seriosa.