Coses serioses

No hi ha fanàtics amb sentit de l’humor. Els sectaris necessiten elevar als altars de la serietat els seus símbols particulars. Ja siguicreu,mitja llunao lasanta bandera. Les causes sempre per davant de les persones, l’ombra de les seves ensenyes enfosquint els rostres fins aesborrar-los qualsevol tret d’humanitat.

“¿Escarni aDani Mateoi no a aquests porcs traïdors que es caguen en tu?”, va preguntar a les xarxesJosé Luis Roberto, líder d’España 2000, formació ultra que ja compta en el seu historial amb laclaudicació de l’espectacle de Dani Mateoil’amenaça al de la revista Mongolia a València. “«Porcs traïdors”, diu Roberto. El seu no és, precisament la ironia, ni els dobles sentits. El fanàtic només entén la literalitatde les paraules, perquè la seva comprensió d’una causano s’erigeix sobre la raó, sinó sobre la fe. I aquesta és inqüestionable. ¿Per què fer broma quan pots insultar directament? El sectari s’alimentadel menyspreu als altres. A un costat, els seus. A l’altre, els traïdors. I té unsentit bèl·lic de la realitat. La capacitat càustica de l’humor per destruir els límits i despullar les contradiccions el converteix en l’enemic número u. Ja se sap, a l’enemic, ni aigua. I menys, unes rialles. Tot i que, la veritat, en tota aquesta història hi ha pocs motius per riure. La capacitat de laultradretaper, sense representació parlamentària,interferir en la nostra democràciaés una cosa seriosa. Molt seriosa.