Torra, entre la realitat i la ficció

Metges, bombers, mestres... El president Quim Torra ha ensopegat amb la crua realitatQuim Torra . Governar no és només tenir uns objectius a llarg termini, siguin o no assequibles, siguin o no majoritaris, siguin o no utòpics, també és gestionar el dia a dia i prendre decisions. No n’hi ha prou amb els discursos èpics o amb els laments davant dels greuges. Un, com a governant, també ha d’assumir responsabilitats, no només proclamar ideals.

Aquests dies de vagues i protestes, el president, que ha optat per traspassar als seus socis de govern d’ERC tota la responsabilitat de fer front al conflicte, ho està veient tot, però des de la distància de qui prefereix una altra realitat (la seva implicació més gran ha sigut una foto en una reunió amb els titulars de la conselleries afectades). Catalunya arrossega molts dèficits i no tots són imputables a un mal finançament, tot i que, sens dubte, aquest hi influeix, però no pot servir per justificar-ho tot.

Dèiem fa unes setmanes que el Govern depenia massa de la independènciaGovern independència, és a dir, que només centrava la seva actuació en el simbolisme i que s’havia oblidat de la gestió. Les protestes ho demostren. L’eix nacional que apaivagava descontentaments, almenys, aparentment, i que donava imatge d’uniformisme social ha cedit el pas a l’eix social i a les reclamacions salarials i de condicions de treball i servei públic. Ja no n’hi ha prou amb la bandera i els ideals a llarg termini.    

La Generalitat presidida per Artur Mas, representant d’una formació política parent no gaire llunyà de molts dels membres de l’actual Executiu català, va ser la més aplicada de la classe en les retallades entre el 2010 i el 2014. Durant el seu mandat, la destralada als comptes públics va superar els 3.200 milions d’euros.

Només en polítiques de sanitat, els comptes catalans del 2017 –els últims aprovats– arrosseguen uns 1.000 milions d’euros menys que en el 2010, l’exercici amb més dotació pressupostària. Salut, Ensenyament o Benestar van sumar el 2010 un rècord de 19.151,2 milions d’euros, mentre que el 2017 es van situar en 17.831,8 milions d’euros.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Avui dia s’arrosseguen aquelles deficiències, amb jornades extenuants, carències en molts serveis o llargues llistes d’espera per operar-se. Són problemes que, per cert, el dirigent de JxCat, Eduard Pujol, no veu essencialsEduard Pujol. Davant de l’aparent ceguesa dels dirigents, o com a mínim d’alguns d’ells, molts dels col·lectius afectats han esclatat. Se’ls ha acabat la paciència.

Està clar que revertir totalment aquests retrocessos no serà una tasca fàcil i l’única manera de fer-ho són uns Pressupostos. És una cosa que defensa ERC des de fa mesos i a la qual cosa un Torra, més ocupat a mantenir la ficció republicana (almenys, fins ara) que a assumir la realitat autonòmica, va posar moltes traves al vetar tota opció d’acord amb el PSC.