Anar al contingut

A peu de carrer

¿Més metges?, ¿o més productius i més ben pagats?

¿Més metges?, ¿o més productius i més ben pagats?

Manel del Castillo

Part del problema podria resoldre's repensant el model organitzatiu i facilitant que professionals amb més suport i més ben pagats disposin de més temps per realitzar tasques d'alt valor afegit

“Falten metges”, “les càrregues de treball són excessives”. Són afirmacions repetides des de fa anys al sector sanitari. Actualment, aquest és un dels elements que motiven les protestes dels metges d’atenció primària de Catalunya i Andalusia, que exigeixen, a més de millores salarials, la recuperació de les plantilles d’abans de la crisi i la disminució del nombre diari de visites. 

Però, ¿realment falten metges? La realitat ens mostra freqüentment consultes sobresaturades, però les xifres ens diuen que Catalunya, amb una taxa de 4,83 metges per 1.000 habitants, està per sobre de la mitjana espanyola (3,8) i la dels països de l’OCDE (3,4). Mai havíem estat millor pel que fa al nombre de professionals i mai hi havia hagut més queixes respecte a les càrregues de treball.

¿On és el desajust?

¿On és el desajust? Probablement es deu a dos tipus de raons. La primera està relacionada amb un increment real de les càrregues de treball com a conseqüència d’una població cada vegada més envellida i amb més malalties cròniques, que necessita més temps d’atenció. En segon lloc, hi ha el model organitzatiu, en el qual el metge de primària s’ha convertit en la porta d’entrada del sistema, on van a parar tota mena de demandes sanitàries i administratives, sense filtres ni recolzament, convertint l’acte assistencial en un procés molt burocratitzat.

Hem de reinventar la manera d’organitzar les consultes mèdiques. La clau estarà en aconseguir que la seva feina torni a centrar-se en l’activitat clínica, a fer allò que realment aporti un alt valor afegit. Un estudi publicat recentment a ‘Health Affairs’ suggereix que fins a una quarta part del treball dels metges d’atenció primària es podria estalviar a través de noves formes d’organització i nous perfils professionals. Podem identificar tres tipus de mesures de millora organitzativa.

Mesures de millora organitzativa 

En primer lloc, el suport. Hem d’incorporar nous perfils professionals, com els assistents mèdics, que permetin descongestionar els metges de tasques administratives. En experiències implementades en aquesta línia, com la de Colorado (EUA), els assistents realitzen les tasques més burocràtiques de l’acte assistencial, com omplir formularis o codificar diagnòstics. A més, quan el clínic acaba el seu treball, l’assistent continua treballant amb el pacient per repassar els consells rebuts o els medicaments que s’ha de prendre. Els resultats mostren augments de productivitat de metges i infermeres, i disminució dràstica del ‘burnout’.

En segon lloc, compartir funcions. S’han de continuar estenent els nous rols d’infermera de pràctica avançada, orientats al control de pacients crònics, activitats de promoció de la salut i apoderament de les famílies.

En tercer lloc, les tecnologies. Queda molt marge per aprofitar el potencial de la salut digital: teleconsulta o chatbots que permetin resoldre problemes de salut banals sense necessitat d’acudir físicament a la consulta del metge, augmentant l’apoderament de la ciutadania i la satisfacció i eficiència de l’atenció.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

D’altra banda, és necessari revisar el model retributiu dels metges d’atenció primària, incorporant el nombre de pacients de cada quota com a part del salari. Es tracta d’imitar el que ocorre en l’entorn europeu, recuperant models retributius que incentivin l’interès per captar i retenir els pacients. Un model que ajudi a recuperar el professionalisme, preservant la capacitat d’autoorganització i control sobre la seva pròpia feina.

¿Falten metges? És possible que sigui així en algunes zones rurals i en certes especialitats, però segons el meu parer, part del problema podria resoldre’s repensant el model organitzatiu i facilitant que professionals amb més suport i més ben pagats, disposin de més temps per poder realitzar tasques d’alt valor afegit.