La sanitat com a columna del benestar (1)
Reconstruir el contracte social
Si no som capaços de reorientar els serveis públics, la conseqüència inevitable és la pèrdua de confiança
La sanitat falla en el que és bàsic: espera, burocràcia i serveis fragmentats
Els agents polítics haurien de posar més focus en les pròximes generacions

Aquest mes es compleix un any de la constitució de CAIROS, un comitè d’experts creat per la Generalitat per impulsar la reforma del sistema sanitari. Catalunya ha construït en les últimes dècades un sistema sanitari sòlid que resol de manera excel·lent els problemes més complexos, però falla en el que és bàsic: temps d’espera, burocratització i fragmentació de serveis. Aquests problemes no són un fet aïllat, sinó que formen part d’un deteriorament progressiu dels serveis públics, un dels principals factors que erosiona la cohesió social i amenaça la sostenibilitat de l’Estat del benestar.
Aquesta construcció col·lectiva, que ha sigut la gran conquesta europea de les últimes set dècades, es va construir sobre un contracte social sorgit després de la Segona Guerra Mundial, mitjançant el qual ciutadans, empreses i governs van acordar un marc comú de convivència. Aquest acord es va recolzar en tres grans dissenys institucionals: un model polític de llibertats i contrapesos, que garanteix pluralisme, separació de poders i participació ciutadana; un model econòmic de mercat amb polítiques fiscals redistributives, que aspirava a assegurar una prosperitat compartida; i un model social basat en serveis públics universals i accessibles –sanitat, educació, pensions i serveis socials– finançats solidàriament.
Aquest equilibri, que ha permès dècades de prosperitat i cohesió, avui passa una crisi de confiança que posa en qüestió la seva sostenibilitat.
El model polític viu una crisi de governabilitat. La política és cada cop més curtterminista i la creixent polarització bloqueja acords en assumptes essencials, cosa que genera en els ciutadans una sensació d’impotència que pot ser aprofitada per moviments polítics populistes.
El model econòmic està tensionat per la globalització i la revolució tecnològica. És cert que més de mil milions de persones han sortit de la pobresa al món, però que les classes mitjanes a Europa i els Estats Units veuen com es deslocalitzen llocs de treball i es debilita l’ascensor social. A això se suma l’elusió fiscal de grans empreses, que traslladen beneficis a jurisdiccions de baixa tributació, i es limita la capacitat dels estats per redistribuir.
Finalment, el model social està patint una erosió sostinguda. Els serveis de l’Estat del benestar es deterioren de manera progressiva per dos motius principals: models organitzatius burocràtics, més orientats a complir procediments que a obtenir resultats; i polítiques de recursos humans rígides basades en un model funcionarial que dificulta l’orientació dels serveis a les necessitats dels ciutadans.
Semblaria que els diferents agents hagin perdut el sentit de les coses i que sigui necessari recuperar el propòsit comú. Potser es necessita més brúixola i menys calculadora.
Potser els agents polítics haurien de tornar a posar més focus en les pròximes generacions, i no només en les següents eleccions. Els agents econòmics podrien recordar la importància d’aportar valor social i no només el benefici empresarial. I, finalment, potser governs i sindicats podrien prioritzar els resultats per davant de les normes i defensar l’Estat del benestar en el seu conjunt, no només les condicions dels que treballen per a ell.
Si no es recupera aquest propòsit compartit i no som capaços de reorientar els serveis públics cap a les necessitats dels ciutadans, les conseqüències inevitables són la pèrdua de confiança, pedra angular del contracte social, seguida de la progressiva fugida de les classes mitjanes dels serveis públics i, finalment, la reducció del consentiment fiscal.
Reforma realista
CAIROS neix precisament d’aquesta preocupació pel deteriorament dels sistemes d’atenció a la ciutadania. Òbviament, no pretenem influir en aspectes generals com la polarització política o la globalització econòmica, però sí que podem i hem d’actuar sobre el funcionament dels serveis públics.
Notícies relacionadesAmb aquest objectiu, CAIROS ha adoptat un model que li dona capacitat d’acció real: no quedar-se en el diagnòstic, sinó posar l’èmfasi en l’acció. Aquest model es recolza en el que hem anomenat les 6 C: compromís polític, però també criteri professional, capacitat de transformar a través d’equips mixtos orientats a l’acció, però també cautela per aplicar-lo en format petit i després escalar-lo. I, finalment, cooperació involucrant tots els actors del sistema, però també dotant-se de continuïtat, més enllà dels cicles polítics.
No és una fórmula màgica, sinó una manera pràctica d’assegurar que les reformes siguin, alhora, ambicioses i realistes. CAIROS busca transformar el sistema sanitari per fer-lo més accessible i orientat a les necessitats de la ciutadania. Som plenament conscients que aquesta reforma, per si sola, està lluny de donar resposta a tots els desafiaments actuals, però també sabem que la sanitat és un dels pilars fonamentals del model social. En definitiva, es tracta de reforçar aquest pilar, per contribuir a la solidesa i permanència de l’Estat del benestar per a les pròximes generacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.