Anar al contingut

MIRADOR

La república dels metges

JOAN CORTADELLAS

La república dels metges

Roger Palà

L'independentisme no ampliarà els seus recolzaments amb eslògans i promeses de futur, sinó amb polítiques públiques que prioritzin la inversió social aquí i ara

En plena setmana de vaga de metges, mestres i treballadors públics, el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ha declarat en una entrevista a Ràdio 4 que, al seu parer, la solució per la crisi de la sanitat catalana és “fer República”. Segons Pujol, discutir sobre llistes d’espera no és “una qüestió essencial”. “Ens estem barallant per les molles, hem d’anar a la solució real del problema, cal fugir de l’estrangulament al que l’Estat sotmet Catalunya”, ha dit Pujol.

El discurs del portaveu de JxCat no és nou. De fet, és una actualització d’un vell argumentari que va fer fortuna durant els primers temps del procés sobiranista i que els entorns ideològics i periodístics de la CiU d’Artur Mas van amplificar amb gran èxit: allò de “primer fem la independència i després ja veurem si cal fer polítiques de dretes o d’esquerres”. La versió 2.0 d’aquell vell lema, segons Pujol, seria ara “primer fem República i després ja abordarem les qüestions que no són essencials”.

Aquest discurs, que durant molts anys va naturalitzar de forma acrítica bona part de l’independentisme, ha operat com el gran desactivador del debat social a Catalunya. L’argumentari ha anat com anell al dit a la dreta catalana, perquè els qui en feien bandera eren els mateixos que, a la pràctica, retallaven la sanitat, l’educació o la cultura.

És cert que el dèficit d’un finançament adequat ha llastat durant anys les polítiques públiques de la Generalitat. Però també és cert que durant molts temps la mateixa Generalitat, en mans de CiU, no va prioritzar precisament les polítiques socials. Sembla que fa dècades, però en realitat va ser entre 2010 i 2012 que el “govern dels millors” d’Artur Mas, al mateix temps que flirtejava amb el sobiranisme, pactava amb el PP al Parlament i es presentava com alumne avantatjat de l’austeritat. Els governs pretesament tècnics de Mas són els qui van desactivar la inversió social, van privatitzar empreses públiques o van vendre’s el patrimoni de la Generalitat. Avui en dia encara en paguem les conseqüències i les retallades d’aquell període són lluny de revertir-se.

A hores d’ara, però, ja hauria d’haver quedat clar que això de “fer república” serà un procés llarg, i que requerirà d’àmplies majories socials. Si l’independentisme té algun futur, aquest passa per tenir clar que la República catalana ha de ser la República dels metges i dels mestres. Una República d’escoles i hospitals públics, on no calgui esperar mesos perquè et visiti un especialista. I això no s’aconsegueix amb eslògans grandiloqüents, discursos buits i promeses de futur, sinó amb polítiques concretes ara i aquí, que prioritzin la inversió social i incrementin la pressió fiscal als més rics. Unes mesures que la Generalitat autonòmica podria emprendre ja ara amb les seves competències actuals.

Tot plegat serà difícil mentre els hereus de l’antiga Convergència, amb el nom que sigui, segueixin ostentant el lideratge ideològic i polític a base de cops d’efecte, jugades mestres i llistes úniques.