Antaviana

Les coses no venen perquè sí. Sempre hi ha una justificació, una causa. És el cas de l’Institut Escola Antaviana, a Roquetes. L’escola de primària va néixer com a fruit de la fusió de les escoles Pla de Fornells i Ton i Guida, i des del curs passat és també institut de secundària, amb la qual cosa han aconseguit tres objectius. Aglutinar l’ensenyament en un sol recorregut, fidelitzar l’ideari original, i oferir un servei sensible a la diversitat i a l’educació especial, amb el compromís indestructible de ser part de la comunitat, , és a dir, d’entendre, com diu el seu lema, que “per educar un infant cal tot un poble”. Un barri.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Les coses tenen sempre un passat, perquè justament Ton i Guida va ser, en els anys 60 del segle XX, l’exemple de una pedagogia compromesa, revolucionària en el contingut i les formes i implicada amb l’entorn obrer, lluny de l’elitisme, a favor d’un futur més digne per a tothom. Però també tenen un present, que és Antaviana avui. Un centre que aquest dimecres rep la Medalla d’Honor de l’Ajuntament en reconeixement a la seu  treball diari, a la connexió amb la gent, a la voluntat d’excel·lència, a la combinació de la inquietud i la tradició, de la tecnologia i l’humanisme.

Fa temps, es va voler incloure “antaviana”, la paraula que va inventar Pere Calders, en el diccionari. Uns quants s’hi van oposar. Argumentaven que seria com acotar la màgia. Antaviana és això. Indefinible. Màgica.