Anar al contingut

Nuclis familiars

Feminisme afí

JOS LUIS ROCA

Feminisme afí

Jenn Díaz

Avui dia, que la custòdia compartida és una realitat, hauríem de diferenciar el que és una vivenda familiar del que és una hipoteca a mitges.

Una sentència diu que si una dona i els seus fills comencen a conviure amb la nova parella de la mare a la vivenda familiar, aquesta deixarà de ser pagada per l’exmarit. El feminisme esclata en còlera: no pot ser que la convivència amb un altre home el faci perdre la seva condició de nucli familiar. Ho entenc, perquè històricament la dona no ha tingut privilegis de cap mena, i s’ha fet càrrec dels nens i, per tant, ha tingut més dificultats que els homes per refer la seva vida. Per no parlar de la seva situació laboral, i de la precarietat en què sovint conviuen les mares separades amb els seus fills.

No obstant, jo, que soc feminista, no soc la primera dona del meu company, sinó la segona. ¿Què passa amb mi? ¿Què passa amb el segon matrimoni dels homes? ¿El feminisme prioritzarà la primera relació –i els fills d’aquesta– i s’oblidarà que a la segona vivenda familiar també hi ha una dona –i uns fills, sovint– de qui ningú s’ocupa?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Avui dia, que la custòdia compartida és una realitat, hauríem de diferenciar el que és una vivenda familiar del que és una hipoteca a mitges. Perquè els nens amb custòdia compartida no tenen una vivenda familiar, sinó dues –tot i que en una d’elles no hi puguin estar empadronats perquè no existeix la duplicació de padró. De manera que, si de veritat el debat està en què vol dir un nucli i una vivenda familiar, hauríem d’oblidar els noms que apareixen en la primera i la segona casa.

Els fills de pares separats amb custòdia compartida tenen dues cases, així que els dos progenitors haurien de fer-se càrrec de les dues cases. Si no, jo (el meu nucli), que formo part de la segona casa familiar, estaré fent-me càrrec de la nostra i de la meitat d’una casa en la qual mai he viscut, ni viuré. ¿S’ha oblidat el feminisme de nosaltres, les mares afins, comunament conegudes com a madrastres? ¿S’oblida el feminisme que els nostres fills perden privilegis? Apliquem el sentit comú a casa cas, i reformulem què vol dir avui dia formar un nucli familiar per segona vegada.