Dues mirades
Nazis
Si apostem per la democràcia i la convivència, ja tarden tots els partits a posar-se d'acord i condemnar els assenyalaments sense recórrer a l'útil llista de greuges soferts
omnium-1
La seu d’Òmnium s’ha despertat amb esvàstiques a la façana. No és una novetat. Dia sí, dia també, seus de partits, institucions, organitzacions (o la casa del jutge Llarena) apareixen amb pintades acusant-los de nazis, traïdors o qualsevol altra floreta. Els agredits es defensen assegurant que ningú els callarà, els afins reclamen als contraris que rebutgin l’atac i aquests es neguen a ser confosos amb els atacants. Al final, tots sumem vulnerabilitats.
Ens escandalitzem poc. És només tinta, és cert. Però darrere hi ha persones que es creuen tan superiors, tan en possessió de la veritat que, esprai en mà, es dediquen a assenyalar enemics a la nit. Per frivolitat, per ignorància o, directament, per odi. No és violència, però no és inofensiu.
“Viure és prendre partit” és la frase de Gramsci més esbombada dels últims anys, arma utilitzada contra els equidistants que es confon intencionadament amb indiferents, ensenya per confondre la política amb un exèrcit al qual afegir-se o un credo a què sotmetre’s. Prendre partit no és viure entre trinxeres. I si apostem per la democràcia i la convivència, ja tarden tots els partits a posar-se d’acord i condemnar els assenyalaments sense recórrer a l’útil llista de greuges soferts. Posats a triar frases revolucionàries per bandera, podem escollir Rosa de Luxemburg: “La llibertat és sempre la llibertat del que pensa diferent”.
