La loteria

L’ anunci de la Loteria de Nadal anunciLoteria de Nadal té, aquest any, uns quants al·licients. El primer, poder veure –repetidament, com és habitual, en un bucle continu fins al 22 de desembre– l’actuació esplèndida de Luis Bermejo, un actor de primer nivell que té la capacitat de ser Buster Keaton i Jack Nicholson alhora. És a dir, que és capaç de protagonitzar les escenes de tedi amb una cara de tedi colossal (també les d’alegria) i que es transforma en un monstre quan l’avarícia el porta als esvorancs de l’infern. Ja sé que la filosofia que anima l’anunci és molt ensucrada, però aquí rau una altra de les gràcies de l’espot. Se sustenta en la història del dia de la marmota (aquella memorable 'Atrapat en el temps’, protagonitzada per Bill Murray), però també té aires de 'Que bonic que és viure', el conte de Nadal de Frank Capra que ens ensenyava que el més important (i per això és bonic viure) és saber que som importants per a la gent que ens envolta.

L’excés d’informació i l’acumulació de poder que això suposa ens aboquen a la desesperació si és que vivim atrapats en el temps, és a dir, perduts al bosc dels entotsolats que no tenen cap altra sortida que la repetició sense sentit. Sortir del laberint implica atrevir-se a ser fràgil, a fugir dels camins coneguts. També és veritat que hi ha gent que hi ha vist un homenatge soterrat a Carlos Fabra, a qui sempre tocava la loteria, però jo em quedo amb Bermejo, que és més simpàtic i molt més bon actor.