Barcelona ens roba

Aquells que hem crescut a Barcelona sempre ens hi hem sentit orgullosos; fins i tot d’aquella Barcelona preolímpica i més grisa que donava l’esquena al mar. Aquest orgull ha crescut amb els anys i Barcelona s’ha embellit i modernitzat fins a arribar a ser una de les ciutats més atraients del món. Barcelona és una marca; sinònim de ciutat moderna i jove que, no obstant, mor lentament enmig d’un èxit turístic que porta una cadena de problemes que s’han aguditzat cada vegada més.

Llegeixo amb estupor com el 2018 han augmentat el 22% els furtsfurts. Aquest meteòric augment de la delinqüència s’ha agreujat fins a l’extrem que més del 25% dels veïns diuen haver sigut víctimes d’un delicte aquest últim any. Si bé l’anomenat barri Xino havia sigut des de sempre un lloc conflictiu, les xifres recollides avui dia al Raval gairebé igualen les que hi va haver en els anys 80 amb l’eclosió de l’heroïna. La delinqüència s’ha apoderat dels carrers, especialment dels més turístics, com ara el passeig de Gràcia, on la policia va comptabilitzar en un sol dia 42 lladres, que actuen sabent que si són detinguts entraran per una porta i sortiran per l’altra. Els Mossos i la Guàrdia Urbana es lamenten de la falta d’agents per combatre aquesta plaga que acabarà tristament amb la nostra ciutat.

Aquesta no és la meva ciutat

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Un comerciant del passeig de Gràcia em comentava com a alguns dels seus clients els havien pres violentament el rellotge de luxe a la sortida del seu comerç i abandonaven immediatament Barcelona amb la idea de no tornar-hi mai.  Els lladres coneixen la llei i saben que el Tribunal Suprem va suprimir el 2017 aquella que obligava a empresonar el delinqüent que cometia tres faltes lleus. Ara, doncs, es poden cometre les que es vulguin; de fet, un dels lladregots més coneguts per la Guàrdia Urbana ha sigut detingut 44 vegades i continua robant cada dia.

Aquesta no és la meva ciutat; la Barcelona de la qual m’he sentit sempre tan orgullós ara em roba. Senyora Colau, senyor Torra: això se’ns escapa de la mà Vostès veuran.