Mobilitat i globalització
Els reptes del plurilingüisme
Emprendre un viatge familiar amb diferents llengües pot ser un repte de tots, una oportunitat per trencar els prejudicis
nualart-13-11-2018
La mobilitat i la globalització demanen cada vegada més persones que se sàpiguen comunicar, moure i desenvolupar en entorns en què conviuen moltes llengües, cultures i visions del món. El nou model lingüístic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya demana generar parlants plurilingües que se sàpiguen desenvolupar en entorns com els descrits anteriorment.
Ara bé, ¿què és el plurilingüisme? ¿Es fomenta només a l’escola? ¿I el plurilingüisme a casa? ¿Com podem educar els nostres fills i filles en entorns plurilingües i promoure així un benestar lingüístic que reverteixi positivament a l’escola i viceversa?
Una actitud plurilingüe
La competència plurilingüe es descriu com la capacitat d’un parlant d’interactuar en diferents llengües. Una persona plurilingüe utilitza un repertori de llengües i pot tenir, a més, diferents habilitats en les diferents llengües que utilitza o sap: podem saber llegir articles científics en anglès, però veure’ns poc capaços de demanar un cafè a Londres. A més, una persona plurilingüe té una actitud plurilingüe cap a les llengües, una sensibilitat i empatia lingüístiques.
A Catalunya, com en la major part del món, s’ha adoptat un enfocament de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües basat en la compartició: una llengua, una aula. Investigacions recents en el camp de l’educació, la lingüística i la neurolingüística assenyalen que, quan aprenem una llengua, ens basem en la que ja sabem, constantment fent referències, busquem recursos lingüístics en les llengües ja existents per aprendre’n d’altres. Hi ha, doncs, una multicompetència al nostre cervell on totes les llengües coexisteixen: tenim, en essència, habilitats plurilingües; no obstant, tant a l’escola com, sovint també, en l’entorn en general, se’ns demana que actuem de forma monolingüe.
En els últims anys, l’escola catalana ha apostat per promoure la competència plurilingüe a l’escola ressaltant el paper de la llengua catalana com a llengua de cohesió i d’integració, posant l’èmfasi en un enfocament més plural i menys monolingüe: el tractament integrat vol fer coexistir les diferents llengües curriculars, i les llengües d’origen dels alumnes passen de ser part d’un mural de benvinguda a ser eines beneficioses per aprendre llengua i contingut. Així doncs, no és el què sinó el com: és el procés d’aprenentatge el que s’ha de reconsiderar. ¿Què poden fer les famílies per acompanyar els nens en aquest camí? Generar, a casa, un entorn plurilingüe per promoure un benestar lingüístic familiar i tenir en compte les següents premisses:
-Les llengües s’aprenen si s’utilitzen; per tant, les llengües han de veure’s, palpar-se, s’han d’escoltar i s’han d’utilitzar.
-Quan aprenem una llengua ens basem en les que ja sabem; per tant, quan un nen aprèn és normal, i és un senyal que està aprenent, que faci relacions entre les diferents llengües.
-Quan els nens aprenen una llengua passen per una fase "de silenci", en què no "parlen" en la llengua que estan aprenent.
-Frases com: “M’agraden les ‘apples’”, “‘Look’, un ‘cat’ negre”, “Vull anar a la ‘park’” o “Mira, estic ‘salting’” són evidències que estem aprenent.
-“En anglès diuen molt més ‘please’ que ‘si us plau’, en català”,“en anglès i francès ‘caus’ enamorat, però en català i en castellà, no”. Totes aquestes produccions (autèntiques) són exemples de competència plurilingüe, senyal que l’estudiant està aprenent.
-Les frustracions que molts adults manifesten en relació amb la manera en què han après una llengua no han de ser un impediment per promoure un entorn saludable de llengües: "¿Com he d’ajudar el meu fill a aprendre anglès si el meu anglès és tan dolent?"
Tenim, en essència,
habilitats
plurilingües, però a l’escola i a fora se’ns demana que actuem
de forma monolingüe
Emprendre un viatge familiar plurilingüe pot ser un repte de tots, una oportunitat per trencar els prejudicis lingüístics que un té, un replantejament del que significa saber una llengua: aprendre llengües pot ser un procés col·lectiu que beneficia tothom.
Notícies relacionades
Amb tot, les iniciatives plantejades pretenen, d’una banda, consolidar ponts entre l’escola i la llar, acompanyant els nostres nens en el viatge plurilingüe de la seva vida; i, de l’altra, evidenciar que un enfocament plurilingüe de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües contribueix a fer la societat més plural, integradora, inclusiva i justa. És responsabilitat de tots.
