El mestre Duch

El nostre ecosistema cultural confon el laïcisme amb la laïcitat i abomina els estudiosos de la complexitat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp14072709 dia por delante al grano entrevista a lluis duch181111132645

zentauroepp14072709 dia por delante al grano entrevista a lluis duch181111132645

En l’era de la hipervisibilitat, hi ha savis que segueixen invisibles per a bona part de la població. És el cas d’un antropòleg i sociòleg excepcional que va morir aquest cap de setmana: Lluís Duch Álvarez. La seva obra és una referència per als estudiosos de la religió, la cultura, la comunicació, l’educació i la salut a Catalunya, a Espanya i a l’Amèrica Llatina. De formació germànica, Duch va estudiar amb deteniment els autors de l’anomenat “gir lingüístic” de la filosofia i va ser un reconegut expert mundial en l’obra d’autors com Ernst Bloch, Ernst Cassirer, Max Scheler, Paul Ricoeur i Hans-Georg Gadamer. La millor síntesi del pensament de Duch es troba en l’expressió que dona títol a la miscel·lània d’homenatge que va promoure fa uns anys l’editorial Fragmenta:‘Emparaular el món’. Duch va estudiar amb deteniment de quina manera la condició humana i la cultura s’entremesclen en l’educació, en la religió o en la política per desencadenar la percepció i la interpretació que cada individu té de la realitat. Els últims anys havia aprofundit molt especialment en el que anomenava la“crisi de les transmissions”en el món educatiu, sanitari i comunicatiu, col·laborant amb dos eminents professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): Joan-Carles Mèlich i Albert Chillón.

Costa veure en el panorama actual savis de la dimensió de Duch i costa entendre l’immens silenci que hi ha sobre l’obra d’homes d’aquesta dimensió. És possible que en el cas de Duch hagin coincidit tres agreujants: l’exquisida humilitat, la clamorosa exclusió durant dècades de les aules universitàries i la condició de monjo de Montserrat. El nostre és un ecosistema cultural en què se sobredimensionen les vedets universitàries, elsprofetes de l’obvietat i en què un laïcisme passat exerceix de laïcitat malentesa a què s’oposen unes confessionalitats fanàtiques. I també és un ecosistema en què la complexitat cada dia hi té un encaix més difícil. Duch era un pensador complex, entossudit a entendre la complexitat humana. Una cosa excessiva per al nostre temps. Afortunadament, la seva obra és prou sòlida per sobreviure’l. Disfrutin-la.