Antagonisme antropològic

Khashoggi i el seu melòman esquarterador

¿Com podia l'assassí del periodista saudita dur a terme una immundícia tan gran mentre es delectava amb música clàssica?

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45722331 hatice cengiz  the fiancee of the late washington post journ181102203355

zentauroepp45722331 hatice cengiz the fiancee of the late washington post journ181102203355 / JIM WATSON

¿Com podia el presumpte assassí-esquarterador del periodista dissident saudita Jamal Khashoggi dur a terme una immundícia tan gran mentre es delectava escoltant un ‘lied’ de Schubert o una simfonia de Beethoven? Quan faig aquesta feina, escolto música clàssica. Ho recomano, va dir el doctor forense Salah Mohamed al Tubaigy, anomenat el ‘doctor xerrac’Salah Mohamed al Tubaigy, col·locant-se els auriculars. ¿Un assassí que és capaç d’esquarterar algú encara amb vida pot haver desenvolupat la seva sensibilitat artística i emocionar-se amb una serenata de Mozart?

La pregunta em regira l’estómac. A la fi, el prestigiós professor de Psicologia i Criminologia Vicente Garrido m’aclareix: No existeix relació entre els gustos artístics i la capacitat de matar de forma astuta. Els assassins comuns no se senten atrets pel cine clàssic, la lectura o l’art en general, ja que porten vides rudes i no s’han cultivat. Però és obvi que el metge que va assassinar el periodista del ‘Washington Post’ estimava la música. Escoltar-la mentre l’esquarterava complia dues funcions. La primera: no sentir els crits esquinçadors de la seva víctima (si encara conservava algun alè de vida). Així, l’assassí s’allunya emocionalment de la tortura que infligeix al dissociar els dos actes. Però, a més, si l’assassí és un sàdic, uneix alhora dues fonts de plaer (esquarterar un ésser humà i escoltar música clàssica), intensificant-les.

Notícies relacionades

La idea de Plató que el gust per la bellesa s’associa a la bondat només és certa en termes estadístics. Les persones més formades han rebut una bona socialització, han sigut educades per apreciar l’art i, suposadament, per poder desenvolupar valors morals sòlids. Però en un sentitd’“antagonisme antropològic”, cal concloure, afegeix el doctor Garrido, que un subjecte pot desenvolupar el gust per les arts i no tenir cap problema en matar.

Deixo per a una altra ocasió l’anàlisi de l’equip de ‘neteja’ que l’Aràbia Saudita va enviar a Turquia. És massa àcid.