Anar al contingut

Dues mirades

¿Sabia Elisa Isoardi que la seva fotografia amorosa serviria, mesos després, per deixar constància de la ruptura sentimental amb Matteo Salvini?

Hi ha ‘selfies’ que ens fem per deixar constància que érem allà o per immortalitzar (sempre es diu això, tot i que siguin peribles) un moment significatiu de les nostres vides. També hi ha les fotografies que ens fem perquè ens avorrim. I les que fem perquè els altres, que s’avorreixen, vegin de quina mena de felicitat disfrutem. Ho diu Íngrid Guardiola en el seu esplèndid assaig 'L’ull i la navalla', editat per Arcàdia: "La imatge ja no és magnètica per l’aura que desprèn ni per la seva força semàntica, al·legòrica i discursiva, sinó per la quantitat de gent que atreu al seu voltant". Encara queden les fotografies recloses en l’àmbit privat, però cada vegada més tenim la necessitat de fer-les públiques. Fins i tot aquestes, les més íntimes. Un dels últims casos és el de la ruptura d’Elisa Isoardi amb la seva parella, l’ultradretà i xenòfob Matteo Salvini. Fa saber que ja no són nòvios amb una citació poètica ("trobaré a faltar el que ens podríem haver donat") que il·lustra un ‘selfie’ que ella es va fer al llit, al costat d’un Salvini nu, mentre ell dormia i Isoardi, amb un barnús blanc, deixava constància d’aquell instant de placidesa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La pregunta és: ¿Ella sabia que aquella fotografia amorosa serviria, mesos després, per deixar constància de la ruptura sentimental? És una nova possibilitat: preveure no l’eternitat de l’instant sinó la fugacitat futura. I que ho sàpiga molta gent, això sempre.

Temes: Selfies Itàlia