Anar al contingut

Anàlisi

Decisions hipotecades

Benjamí Anglès Juanpere

A partir d'ara els bancs, òbviament, incorporaran el nou cost d'haver de fer front a aquest impost a la factura dels seus serveis

El Govern ha aprovat aquest dijous el decret llei que va anunciar dimecres el president Pedro Sánchez perquè siguin les entitats bancàries les que paguin l’anomenat impost de les hipoteques, de manera que, a partir de la seva entrada en vigor, el subjecte passiu de l’impost ja no seran els clients sinó els bancs.

La indignació ciutadana generada per la decisió del ple del Tribunal Suprem de deixar sense aplicació el canvi jurisprudencial que implicava la sentència de la Secció Segona de fa un parell de setmanes i, per tant, de mantenir el criteri que havien de ser els prestataris del crèdit hipotecari i no els prestadors els qui havien de fer front al pagament de l’impost, ha precipitat la intervenció de l’Executiu, que ha agafat les regnes del tema i ha volgut posar punt final a aquest conflicte jurídic.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No obstant, i malgrat situar el focus sobre els bancs, no hem d’oblidar que els qui recapten l’impost són les hisendes autonòmiques i no les entitats bancàries, de manera que els qui haurien d’haver tornat els diners cobrats per aquest impost haurien sigut les Comunitats Autònomes. La mateixa ministra d’Hisenda va declarar, abans de conèixer-se la decisió del ple del Suprem, que l’Estat es plantejava sortir al rescat de les Comunitats Autònomes per un import de 5.000 milions d’euros per fer front a aquest possible escenari. Òbviament, després de conèixer-se la decisió del tribunal i de la recent aprovació del canvi legislatiu, aquest desemborsament ja no serà necessari.

I no serà necessari perquè, en qualsevol cas, els efectes d’aquestes decisions impliquen la no retroactivitat del canvi, és a dir, que tots els que hagin firmat una hipoteca abans de l’entrada en vigor del nou decret llei no tenen dret a reclamar la devolució de l’impost, cosa que frustra les expectatives o il·lusions generades només fa unes setmanes després del pronunciament de la Secció Segona del Tribunal Suprem en la seva 'isolada' sentència.

Efectivament, als consumidors els queda la possibilitat d’instar la justícia espanyola perquè acudeixi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea mitjançant una qüestió prejudicial, i aconseguir a Europa el que no s’ha aconseguit aquí, això mateix, la retroactivitat de la mesura, però aquesta via és costosa en temps i diners i, en el dia d’avui, incerta, ja que no és possible aventurar quina serà la decisió de la justícia europea.

Però a aquesta frustració, els clients hi hauran de sumar, a més, una altra certesa, i és que a partir d’ara els bancs, òbviament, incorporaran el nou cost d’haver de fer front a aquest impost a la factura dels seus serveis, ja sigui via comissió o mitjançant l’encariment del crèdit, de manera que directa o indirectament els clients continuaran pagant... i la Hisenda autonòmica ingressant, fent certa aquella dita que tot canvia perquè tot continuï igual.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.