Anar al contingut
Menys recolzament per a Trump

Menys recolzament per a Trump

Josep Borrell

És una bona notícia que els nord-americans hagin votat per un repartiment més equilibrat del poder

Els recents comicis celebrats als Estats Units per renovar la totalitat de la Cambra de Representants i un terç del Senat constitueixen un revés per al president Donald Trump, perquè el Partit Demòcrata pren el control de la primera, després de vuit anys d’una majoria republicana que va obstaculitzar des del primer moment l’agenda progressista del president Barack Obama a partir del 2010.

Els republicans podran dir que mantenen el Senat o, fins i tot, que hi amplien la seva majoria, però això ja s’esperava, perquè defensaven molts menys escons en aquesta cambra que els demòcrates, els quals, en canvi, ara guanyen un seient a la taula del poder a Washington, com diu ‘The Washington Post’.  A partir del gener del 2019, quan prenguin possessió els nous parlamentaris, serà més fàcil vetar les idees de Trump i, fins i tot, investigar-lo.

Una pèrdua d’escons habitual

Si bé és cert que els partits dels presidents sempre acostumen a patir pèrdues d’escons en les primeres eleccions de mig mandat després de la seva presa de possessió (ja li va passar a Obama, de manera molt sonada), s’ha de tenir en compte que aquesta derrota és molt significativa per diverses raons.

En primer lloc, al renovar-se completament els 435 membres de la Cambra de Representants, aquesta elecció és la que capta realment l’estat d’ànim del país, davant el Senat, que només es renova en una tercera part, i en aquest cas la majoria dels escons en joc estava en mans de demòcrates (26 de 33), de manera que era més fàcil per al Partit Republicà mantenir-se en el poder a la Cambra alta.

És una bona notícia que els nord-americans hagin votat per un repartiment més equilibrat del poder

A més, hi ha hagut una alta participació, de gairebé el 50% del cens, que és cinc punts percentuals per sobre del que és habitual en una votació en la qual no s’elegeix també el president, cosa que sembla indicar que hi ha hagut una forta mobilització de l’electorat progressista, una mobilització que no es va produir durant les eleccions presidencials del 2016.

En segon lloc, Trump s’havia implicat a fons en la campanya electoral, multiplicant els seus mítings per tota la nació i els missatges en xarxes socials. Ha agitat, una vegada més, el rebuig de l’immigrant, aprofitant la marxa de la caravana centreamericana en direcció nord, arribant a parlar d’invasió i desplegant 5.000 militars a la frontera, i amb una economia en forta expansió i la taxa d’atur més baix des dels anys 70. És a dir, teòricament el president ho tenia tot a favor, l’actualitat informativa i l’economia.

Alguns elements qualitatius del resultat electoral també són rellevants. El Congrés tindrà més dones que mai i serà el més divers des del punt de vista religiós i ètnic, reflex de la pluralitat de la societat nord-americana, en la qual l’únic grup en què preval Trump és el dels homes blancs. Per primera vegada, i davant l’estès prejudici contra l’islam, hi haurà dos representants de confessió musulmana. També s’ha elegit el primer governador obertament homosexual.

¿Què suposa a la pràctica aquest resultat electoral per als Estats Units i per a la resta del món?

La victòria demòcrata a la Cambra de Representants serà sens dubte un fre, potser definitiu, a algunes de les iniciatives més conegudes (i transgressores) de Trump, com ara la construcció del famós mur amb Mèxic i la derogació total de la reforma sanitària d’Obama, si bé aquests projectes tampoc estaven avançant amb un Parlament dominat, fins ara, pel partit del president. S’ha de tenir en compte que les lleis per ser aprovades requereixen disposar d’una majoria a les dues cambres del Congrés.

Moderar l’agressivitat

També és possible que el president decideixi treballar amb l’oposició i moderar els punts més agressius de la seva agenda, incloent la política internacional. La veritat és que la governança mundial es ressent sense una participació activa i constructiva de la gran potència atlàntica, en matèries tan importants com el comerç internacional o la seguretat, el canvi climàtic i les polítiques de desarmament.

En tot cas, per a Espanya i Europa, els Estats Units són un aliat i un amic secular, malgrat el distanciament operat des de l’inici de la presidència de Trump. Per això, continuem volent treballar junts al món pels valors que compartim, com ara la llibertat i la democràcia, impulsar les nostres ja molt intenses relacions comercials i protegir els nostres interessos estratègics. Però és una bona notícia que els nord-americans hagin mirat a l’esquerra i que hagin votat per un repartiment més equilibrat del poder polític al país nord-americà.