A peu de carrer

La insostenibilitat de tant porc

És urgent una reconversió integral del sector porcí, que contempli mesures com la prohibició de megagranges

Es llegeix en minuts
La insostenibilitat de tant porc

Laura Cortes

Recentment el diari 'The Guardian' publicava un article en què s’informava sobre l’augment de la taxa de mortalitat de les truges als EUA que ha generat una alarma important al sector. Les causes que s’apunten són dues: les condicions deconfinamentdels animals en els sistemes industrials de producció i, d’altra banda, lacriança intensivadestinada a produir més garrins.

Tot sembla indicar que en això, una vegada més, la indústria càrnia ha anat massa lluny. Un sistema que ha generat un augment exponencial de consum de carn barata, que s’ha convertit en un problema de primer ordre quant a la salut pública, i que té un impacte determinant en el canvi climàtic.

Però ens equivocaríem al pensar que tot això és culpa de la ramaderia, i que el millor és que desaparegués. La realitat és que, fins fa poques dècades, la producció animal no era un problema; de fet, si ara ho és, és com a conseqüència d’uncreixement desmesurat i hipertròfic de la indústria i la producció càrnia.Per exemple, sense anar més lluny, al nostre país, el problema es diu producció de porc, que acapara el 64% de tota la producció càrnia. La història d’aquest daltabaix social, sanitari i ecològic comença amb els processos de liberalització agrícola en què l’entramat de grans companyies de gra i de soja va veure la ramaderia industrialitzada com un mercat formidable per abocar-hi els seus excedents de pinsos barats.

Desaparició de les explotacions familiars

Com a conseqüència, a Espanya des dels anys 60 cap aquí hem passat d’una producció de 5 milions de porcs a més de 30 actualment, i la producció dels quals està principalment en mans de tres empreses. El 2016, el percentatge d’exportació de carn de porcí sobre el total de la producció va ser del 70%.

Davant aquesta realitat, la ramaderia de petita escala ha anat desapareixent. Així, les explotacions porcines s’han reduït un 13,72% entre el 2007 i el 2016, fonamentalment les explotacions familiars amb menys capacitat. A Catalunya, la principal zona productora de l’Estat, només el 10% de les explotacions tenen menys de 200 animals.

La producció ramadera en petita escala es basa principalment en explotacions familiars, que són crucials per assegurar un sistema sostenible de producció i la creació d’ocupació i, per tant, la lluita contra el despoblament i conservació del territori.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per això és urgent iniciar un procés de reconversió integral i ambiciós del sector del porcí que inclogui mesures com laprohibició de megagranges.

Una regulació per al foment d’un sistema deproducció ramadera sostenible, que la faci compatible amb els recursos naturals disponibles, tant agrícoles, hídrics i ambientals. Per a això serà imprescindible la limitació del nombre màxim d’animals per explotació, però també per territori, justament per evitar la concentració actual, que ha generat unadensitat inviableper a llocs com la província d’Osca, on en els últims dos anys el nombre de porcs ha augmentat en 1,000 animals cada dia; repeteixo, cada dia.

Et pot interesar

Així mateix, elfinal de les subvencionsdirectes i indirectes a la indústria càrnia i una política fiscal que incentivi la producció ramadera sostenible i gravi les externalitats mediambientals de les industrials.

Ara toca regular i posar límit a la voracitat de la indústria càrnia.