24 d’oct 2020

Anar al contingut

Salut i nutrició

La taxa del sucre funciona, ¿i ara què?

FERRAN SENDRA

La taxa del sucre funciona, ¿i ara què?

Javier Guzmán

Un any després de la instauració de l'impost al sucre a Catalunya, les dades de dos estudis independents demostren que ha funcionat i ho ha fet molt millor que el previst

L’evidència científica és inqüestionable. L’alimentació insana és ja la primera causa de malaltia i pèrdua de qualitat de vida al món, també a l’Estat espanyol.

Per ser clars, l’alimentació ens està emmalaltint i no només això, sinó que és el que més ens emmalalteix i cada vegada ens emmalalteix més. Això és així perquè els últims 20 anys la nostra dieta ha canviat. El 70% del que mengem són aliments processats. Aquests ingredients crítics viatgen a través de l’alimentació processada, fonamentalment el sucre, la sal i el greix.

A l’Estat espanyol s’ha incrementat molt considerablement el consum d’aquests ingredients, malgrat que la immensa majoria de la població sap que cal reduir-los. I no cal dir que l’epidèmia de l’obesitat i la col·lecció de malalties que genera aquest tipus d’alimentació afecten molt més les famílies amb menys renda. A l’Estat en despesa sanitària derivada d’aquestes patologies arriba ja al 20% de tot el sistema públic de Salut.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Davant d’aquesta situació, fa anys que l’OMS  demana als estats que introdueixin mesurades efectives, entre elles polítiques fiscals i preus per influir en el patró de compra. No obstant al nostre país, a excepció de Catalunyal’Estat i resta de comunitats autònomes es neguen a posar en marxa aquest tipus d’iniciatives, al·legant els mateixos arguments generats per les pròpies grans corporacions de l’alimentació i on repeteixen fins a la sacietat que la bona alimentació és qüestió d’hàbit i decisió individual, i això ha calat en tot el nostre imaginari col·lectiu.

No és estrany per tant que l’anterior Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, fes enrere l’impost sobre begudes ensucrades i tot seguit l’anterior Ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, en lloc de fer cas a l’OMS, es tragués de la màniga un acord voluntari amb les empreses per reduir quan es pugui i, si això, els nivells de sucre. En resum, falses solucions que exerceixen d’elements de cartró pedra d’un decorat a distància semblen reals, però quan les mires de prop i les toques et dones compte que no són el que semblen.

El resultat dels estudis

Tot i així, un any després de la instauració de l’impost a Catalunya, les dades de dos estudis independents són contundents. La taxa del sucre ha funcionat, i ho ha fet molt més bé que la previsió. Així tant la Universitat Pompeu Fabra, fa uns mesos, com aquesta setmana l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III afirmen que s’ha reduït un 25% el seu consum.

Però les dades preliminars de l’estudi d’aquest últim van més enllà, afirma que, “la freqüència de consumidors habituals de refrescos ensucrats ha caigut un 25% en una mostra de població de diversos barris de Barcelona amb rendes més baixes, en comparació amb la tendència observada en població de barris amb característiques similars de Madrid”. La qual cosa vol dir que a més protegeix més la població amb més risc i vulnerable.

Per tant ara les dades són a la taula i els partits polítics no poden amagar-se, si realment volen defensar la salut dels seus ciutadans han d’implantar aquest tipus de taxes de manera urgent, i si, no que ens diguin que altres interessos estan defensant.