29 febr 2020

Anar al contingut
Un any després

Un any després

Àngels Pont

Una cosa continua igual: la meitat de catalans se senten independentistes i l'altra meitat, no

Un any després de la declaració d’independència, el 155, la convocatòria de les eleccions del 21-D i tot el que se n’ha derivat, l’opinió sobre el procés i la seva translació en termes electorals segueix al mateix lloc. El bloc independentista tindria uns resultats gairebé calcats als de fa un any i les variacions que es perceben ara mateix es produeixen dins de cada un dels blocs.

ERC, tot i que seria el partit més votat, no parteix d’una posició prou sòlida per pensar que aquest lideratge està consolidat. La seva fidelitat de vot està per sota del 70% i perd gairebé un 10% dels votants cap a la CUP. Ho compensa amb els vots que rep dels hereus de Convergència, fruit del desconcert i la confusió en què es troben els seus votants. Així, dels que van votar Carles Puigdemont el 21-D, menys de la meitat repetiria el vot, i gairebé un 25% optaria pels republicans i, fins i tot, un 7% per la CUP. És molt possible que quan el PDECat i/o Puigdemont tinguin una oferta electoral més clara (veurem si l’acabada d’estrenar Crida ho és) millorin les dades que presenten avui. A qui més afavoreix tot aquest enrenou en el bloc independentista és la CUP, que més que doblaria la representació actual en el Parlament.

En el bloc no independentista hi ha menys volatilitat de vot. Ciutadans continuaria davant, però retrocediria, mentre que els socialistes millorarien gràcies a una fidelitat de vot alta i a la recepció de vot de Cs, els comuns i l’abstenció.

Però més enllà de les projeccions electorals, altres dades també aporten informació de la complexitat de l’actual situació política a Catalunya. Les valoracions dels polítics estan polaritzades pel debat independentista (el president, Quim Torraestà lluny de l’aprovat, per exemple) i tampoc hi ha un consens clar sobre el referèndum. Això sí, gairebé el 70% dels catalans creuen que els resultats de l’1-O no són vàlids per declarar la independència (ho creuen també un 40% dels independentistes) i a gairebé un 60% li semblaria bé que es negociés una millora en l’autogovern.

Alhora, més del 80% dels catalans creuen que els presos haurien d’estar en llibertat fins a la celebració del judici (opinió compartida fins i tot per la meitat dels votants de Cs) i el 60% veuria amb bons ulls que el Govern demanés a la fiscalia un alleujament de les penes.

Canvis més preocupants

Finalment, també s’ha de constatar que el procés ha provocat canvis en la vida de la gent que són més preocupants. Gairebé un 40% dels ciutadans diuen que no se senten còmodes per expressar lliurement les seves opinions sobre aquest tema i un 46% diu que ha deixat de parlar de política amb amics i/o familiars arran del procés.

En canvi, una cosa continua pràcticament igual des de l’inici d’aquest debat: la meitat de catalans se senten independentistes i l’altra meitat, no. Si, després de tot el que ha passat, aquestes proporcions no s’han mogut, sembla difícil entreveure a curt o mitjà termini alguna cosa que ho pugui fer canviar cap a una banda o cap a l’altra.