10 d’ag 2020

Anar al contingut

Al contraatac

GRA485 MADRID, 03/06/2015.- La presidenta de Castilla-La Mancha en funciones, María Dolores de Cospedal (d) y su esposo, Ignacio López del Hierro, presencian la tradicional Corrida de Beneficencia,un mano a mano de Miguel Ángel Perera con Julián López El Juli, con toros de la ganadería de Victoriano del Río, en la plaza de toros de Las Ventas, festejo que se enmarca dentro de la Feria de San Isidro, aunque fuera de abono. EFE/Juanjo Martin

JuanJo Martin (EFE)

Les clavegueres de Cospedal

Cristina Pardo

L'exsecretària general del PP hauria de ser conscient de la seva situació i faria bé a marxar, a abandonar el seu escó

El 21 de juliol del 2009 faltaven 24 hores perquè Bárcenas comparegués com a imputat per corrupció al Tribunal Suprem. La instrucció del sumari havia arribat a diversos dirigents del PP de Madrid i les notícies sobre les activitats de la formació al País Valencià se succeïen un dia sí i un altre també. El marit de María Dolores de Cospedal no deixava de treballar. Parlava assíduament amb l’excomissari Villarejo, segons els àudios publicats per Moncloa.com, sobre l’estat de la investigació o sobre la necessitat que Bárcenas es calmés o que Cotino destruís proves. Totes les converses, és el que se’n dedueix, amb el coneixement de Cospedal.

Aquell dia, el 21 de juliol, el marit de l’exsecretària general, Ignacio López del Hierro, va recollir Villarejo en un cotxe amb els vidres fumats, el va entrar a Génova pel garatge i tots tres van mantenir una reunió per parlar de les investigacions judicials, no sense abans assegurar-se que a l’edifici ja no hi quedava ni una ànima. La primera pregunta que em faig és: ¿en qualitat de què es ficava d’aquesta manera López del Hierro en la vida interna del PP? Aquest empresari, que acostumava a acompanyar la seva dona als mítings, sempre ha anat en boca de tothom i mai per res de bo. A Génova hi ha qui ho defineix com a “personatge sinistre”. Unes sigles coincidents amb el seu cognom apareixien en els papers de Bárcenas com a donant de diners. I les males llengües ens explicaven que Cospedal sospitava del CNI de Sáenz de Santamaría per presumptes seguiments al seu marit.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En tot cas, insisteixo: ¿en qualitat de què feia aquest home treballs tan delicats per a la cúpula del PP? ¿Els semblava a Cospedal i a López del Hierro una situació admissible la de servir-se de les denominades clavegueres de l’Estat per conèixer delictes i avançar-se a les decisions judicials? En les converses filtrades fins ara, apareix la salutació i el comiat de la trobada clandestina a Génova. Sembla evident que hi haurà una entrega amb les altres coses. ¿Pot Cospedal continuar ocupant el seu escó? La meva opinió és que no. Va tenir informació privilegiada sobre un cas que l’afectava, el seu marit es passejava per Génova com a cal sogre i, alhora, tant ella com els seus subalterns ens responien a tot amb un “no em consta”. No en sabien res, no. S’ha de ser cínic.

La ministra Delgado no sortia gaire més ben parada. Aquesta és la veritat. Ella ha triat seguir, ignorant que no podrà deslliurar-se ja de l’estigma. Jo crec que Cospedal hauria de ser conscient de la seva situació i faria bé a marxar. No ajuda que la gent torni a confiar en el PP de Pablo Casado. Tot plegat et fa venir molt poques ganes de confiar en res, la veritat.