Amèrica Llatina: canvi de cicle

A principis del segle XXI es van succeir a gairebé tot Amèrica Llatina l’arribada al poder de governs d’esquerra i a aquest fenomen –sense precedents des de la reinstauració de les democràcies– se’l va batejar com l’"onada rosa". No se li va dir 'vermella' perquè entre els nous governs progressistes hi havia de tot: des de socialdemòcrates moderats fins als qui es proclamaven marxistes. Avui això ja és història. A la regió només queden governs que es diguin d’esquerra a l’Uruguai, a Mèxic –que sempre obeeix a dinàmiques contracícliques–, a Veneçuela (en col·lapse), a Nicaragua (en plena involució), Bolívia (on Evo Morales sembla eternitzar-se), a Costa Rica (si bé el Govern ja està començant a aplicar polítiques neoliberals) i al Salvador, on aviat se celebraran eleccions i el candidat continuista té molt poques possibilitats de guanyar.

Així que està clar que a la regió ha arribat una altra onada: la delsgoverns de dretes que no dissimulen la seva condició ni la seva ideologia. L’elecció diumenge passat de Jair Bolsonaro és la punta que consolida el fenomen. Juntament amb el Brasil, Xile, l’Argentina, elParaguai, Perú, l’Equador (on el candidat va canviar), Colòmbia, Panamà, Hondures i Guatemala tenen governs que impulsen polítiques neoliberals, fan retallades als serveis públics, protagonitzen discursos de mà dura i no respecten els contrapesos institucionals en nom de l’eficàcia i la celeritat.

Notícies relacionades

L'ultradretà Jair Bolsonaro guanya les presidencials al Brasil.

Les 10 frases més salvatges de Jair Bolsonaro

El que s’està passant en l’actualitat sembla un 'viatge en el temps’, però no ho és. La dreta (i centredreta) que va arribar al poder durant els anys 80 i 90 a Amèrica Llatina, en general, proclamava els ideals liberals i democratacristians, i era respectuosa (com a mínim verbalment) amb les institucions i les garanties als drets humans, perquè en el passat immediat les seves societats havien experimentatl’horror i la crueltat dels règims dictatorials que havien exercit el poder despòticament i havien empresonat, segrestat, torturat i fet desaparèixer ciutadans. Avui la 'nova dreta', l’abanderat del qual és Bolsonaro no té cap remordiment pel que va passar a Amèrica Llatina durant els anys foscos delsrègims militars, al contrari, se’n vanten.

El discurs que ha construït Bolsonaro al llarg de la seva campanya electoral ha sigut una enciclopèdia delpolíticament incorrecte. A més de l’insult als adversaris polítics i el menyspreu a les institucions democràtiques, en les seves proclames han desfilat arguments racistes, masclistes i homòfobs; i tot això amanit amb recurrents apologies al terrorisme (d’Estat, és clar) i al’aporofòbia. En aquesta nova era sembla que la promesa de "mà dura" contra el crim id’"eficientisme"  és un atractiu per a electors pobres i rics. És la victòria de populisme barroer, punitiu i venjatiu. Potser té lògica al continent més desigual del planeta (on tothom vol conservar el que té, sigui poc o molt), però aquesta lògica té un futur aterridor. Malgrat que el que he relatat no només passa a l’Amèrica Llatina.