Animals i persones

La vellesa dels humans

Si entrem en el joc de les comparacions, els dic que prefereixo salvar la vida de la meva gossa abans que la de qualsevol humà desconegut

Esperem que la llei de la mort digna es dugui a terme i que tots els éssers que estimem, persones o animals, morin sense sofriment

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41378811 castellbisbal 20 12 2017 otros suplemento m s personas  repo181028152203

zentauroepp41378811 castellbisbal 20 12 2017 otros suplemento m s personas repo181028152203 / RICARD CUGAT

Ángeles González-Sinde,va escriure un article dilluns passat que parlava de la vellesa de les nostres mascotes i dels diners que gastem al mantenir-les en vidavellesa mascotes. Es preguntava: "¿És adequat gastar tants diners en allargar la vida d’un animal quan hi ha tantes persones en la nostra societat que no poden permetre’s, per exemple, un tractament dental? ¿I fins quan és raonable allargar?" La veritat és que la pregunta em deixa bastant en 'xoc'. Primer perquè no entenc la mania que tenen algunes persones en comparar els animals amb els humans. ¿Què hi té a veure? Que el meu veí no es pugui permetre un tractament dental em pot donar tristesa o em pot semblar injust. Però no per això deixo de cuidar el meu gos, ¿no?

Notícies relacionades

Entenc el dilema moral que planteja Ágeles i penso que ho fa perquè no té animals de companyia a casa. Jo tinc una gossa. Es diu Piper i té més de 19 anys. És cert que m’he gastat molts diners en ella. Però no més del que es gasta la gent en els seus fills. Sí, comparo la meva gossa amb un fill. És el que té comparar els animals amb les persones. Si entrem en aquest joc, els dic, sense cap dubte, que prefereixo salvar la vida de la meva gossa abans que la de qualsevol humà desconegut. I ho dic molt seriosament. La meva gossa és la meva família, la meva companya de pis, el meu amor. L’adoro i el dia que mori ho passaré molt malament. És per això que continuo pagant el veterinari fins que consideri que ha arribat el moment. I aquell moment arribarà el dia que la meva gossa pateixi. Així de simple. Seguiré allargant la seva existència tot el que pugui. Perquè aquest animal, m’ha donat més amor i afecte que moltes persones humanes que han passat per la meva vida. I ja que m’ha donat tanta felicitat en vida, jo li donaré una mort digna i gens dolorosa.

¡Els que tenim animals ja ho fem bé, Ángeles! La majoria de les nostres mascotes moren perquè les sacrifiquem. El problema el tenim amb els humans. Esperem que la llei de la mort digna es dugui a terme i que tots els éssers que estimem, humans o no, morin sense sofriment.