Dues mirades
La mà de l'assassí
Sota l'aparença d'un rebuig, Trump justifica la barbaritat de l'assassinat de Khashoggi quan només critica la nefasta posada en escena
zentauroepp45527427 activists from the group code pink dressed as u s preside181019211527 /
La millor definició del terrible assassinat ("un complet fiasco") de Jamal Khashoggi al consulat saudita d’Istanbul l’ha fet Donald TrumpIstanbulDonald Trump. Ha dit que "la idea original va ser molt dolenta, la van posar en pràctica molt malament i l’encobriment va ser el pitjor en la història dels encobriments". Em té fascinat, aquesta descripció dels fets escabrosos que van envoltar la mort del periodista, a mig camí d’una versió hard de la filmografia de Tarantino i d’una comèdia negra d’embolics, amb aquell personatge que es disfressa de Khashoggi perquè sembli que aquí no ha passat res. No diu que no es pugui fer sinó que la posada en escena és nefasta. No critica l’argument sinó la fotografia, l’escenari i els actors. Sota l’aparença d’un rebuig, justifica la barbaritat. Perquè potser va ser massa bàrbara, massa evident, massa cruel o massa indissimulada.
El premi al cinisme, de totes maneres, és per a Muhammad bin Salman, que ha parlat d’un "incident injustificable" i que s’ha fet fotografiar amb el fill de Khashoggi, en una de les escenes més terrorífiques de l’any. "Quin greu, em sap greu, t’acompanyo en el sentiment", diu l’hereu, mentre l’orfe se’l mira, espantat i rabiós, amb ganes de guillar. M’ha fet pensar en l’escena de La Ilíada en què el rei Príam implora Aquil·les pel cadàver d’Héctor. Diu: "He aguantat el que cap mortal no havia aguantat mai: / la mà de l'assassí dels meus fills, he hagut de besar-la!”.
