Oriol Soler i el simplisme

Es va passejar per les ràdios Oriol Soler, un dels cervells del procés i membre del sanedrí de l’1-O. Va elogiar i va defensar els polítics que van liderar el moment, tot i que la seva tesi de l’organització mil·limètrica del referèndum en la qual els ciutadans eren peons a mobilitzar no ajuda els presos. La seva intervenció va destil·lar aquesta aroma sabonosa d’infantilització de la política i d’amable cinisme.

Segons Soler, el sanedrí va comprendre de sobte que s’enfrontava a un Estat, que cridar a la mobilització del carrer comportava riscos i que anar de farol no era una bona idea. En fi, el normal quan confons un Govern inútil i pervers com el de Rajoy amb un Estat consolidat de la UE.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

També, de sobte, van descobrir que no tots els ciutadans eren subjectes actius o passius de la seva estratègia. "¿Volem una independència amb el 40% de la població amb por?", es preguntava Soler. Obviant la xifra (els vots independentistes representen el 47%), la pregunta és sorprenent. Primer, per saber què pensava/sentia amb la meitat de Catalunya en tenia prou amb escoltar i no limitar-se a insultar el discrepant. Joan Coscubiela ho va explicar molt bé aquell infaust 7 de setembre. El dia en què el Parlament va menysprear totes les legalitats possibles, va vulnerar els drets dels diputats i, de facto, va esmicolar la democràcia

Parlant de democràcia, també va anunciar Soler la seva autoria en el canvi de relat del procés: d’independència a democràcia. Potser és allà on arrela la por (o la indignació) de tants que no combreguen amb el procés. Por d’aquest simplisme insuportable que pretén assimilar totes les paraules belles (democràcia, llibertat, drets civils...) i que qualifica els irreductibles d’ignorants o fatxes. El mateix que esborra les fronteres entre la dreta i l’esquerra (en una Catalunya envilida per la corrupció de la dreta). El que nega la llibertat de rebutjar la mentida constant, el reduccionisme insultant. És a dir, aquest insuportable simplisme que vesteix de progrés el sectarisme identitari més reaccionari.