Polítics presos

Amnistia, la 'solució Ribó'

Amb l'aplicació podria aconseguir-se, sent optimista, que el preu de la factura política constés en la columna de l'haver i no en la del deure. No és tasca fàcil, però s'ho val.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44887231 03 09 18 pres  de lledoners a st joan de vilatorrada foto  m180907174109

zentauroepp44887231 03 09 18 pres de lledoners a st joan de vilatorrada foto m180907174109 / Marc vila

Rafael Ribó li fa mal la presó delslíders polítics i socials independentistes. Entrevisto el Síndic de Greuges per a Catalunya Ràdio sobre Jordi Sànchez, qui va ser el seu adjunt i un gran amic. Jurista reconegut, insistirà en què els fets del 2017 poden considerar-se constitutius de desobediència, però no de rebel·lió. Va ser rebel·lió el cop d’Estat de Tejero o la sublevació de Francisco Franco contra la Segona República, i no un referèndum d’autodeterminació, que no consta ja en el Codi Penal. Comparteixo l’argument, però el cert és que, obert el judici oral per part del Tribunal Suprem als líders del procés, estem en vigílies de l’informe de la fiscalia. Veurem en què es concreten els delictes. No soc optimista. Cedit el poder polític al judicial, encara que el Govern de Pedro Sanchez advoca ara per rebaixar les acusacions, crec que la sentència serà dura perquè sigui exemplar.

Notícies relacionades

Una sentència dura cauria com una bomba als intents de refredar la bel·licositat entre els governs. Fins i tot podria encendre un ‘momentum’ al món independentista de conseqüències inimaginables. ¿Indult, li pregunto a RibóRotundament, no, em contesta. Està totalment en contra del que suposa perdó o penediment d’unes accions que molts considerem que formen parteix del combat democràtic, polític i amb llibertat, reconegut en moltes democràcies. I llavors obre la possibilitat a l’amnistia, que ve a considerar que els fets mai es van haver de considerar constituents de delicte. ‘Només’ és necessari que s’aprovi alCongrés dels Diputats  per una majoria.

Obro els ulls a aquesta possibilitat. ¿Podem pensar que cal anar pensant en aquesta solució com el mal menor que no humilia qui la rep? Aprovar una amnistia comportaria gestionar molt bé els tempsdes del fràgil equilibri del Govern de Sánchez, però a la fi podria aconseguir-se, sent optimista, que el preu de la factura política d’aquesta eventual amnistia consti a la columna de l’haver i no en la del deure. No és tasca fàcil, però s’ho val.