idees
La maledicció de la tercera pel·lícula
266135 59
La maledicció de la tercera pel·lícula. És molt injust, però aquesta maledicció existeix i ha agafat especial força els últims anys. En resum i amb variacions, el cicle vital de l’obra de molts autors és el següent: una ‘opera prima’ sorprenent (i un cineasta que promet), una segona pel·lícula molt bona (o directament magistral) i una tercera, decebedora. ¿Què passa amb això? Doncs que no té sentit.
No té sentit per moltes raons, però potser la més cridanera és que és absurd que pretendre, gairebé exigir, que els cineastes que han cridat l’atenció amb el seu debut siguin genis i mestres en tres títols. Penso en les primeres pel·lícules (que de vegades no són ni dos ni tres, sinó unes quantes més) d’alguns dels meus directors preferits, fins i tot de cineastes intocables, i no tenen res d’obres mestres. Algunes són fluixes, d’altres són valuoses analitzades amb perspectiva i posades en context, algunes m’agraden més del que és normal perquè són de qui són... ¡I d’altres són directament dolentes! 'Fear and desire' (1953) no és 'El resplandor' (1980), 'Greetings' (1968) no és 'Carrie' (1976) i 'La cárcel caliente' (1974) no és 'El silenci dels anyells’ (1991). Tot i que apuntin maneres, no tots els cineastes destinats a transcendir brillen des del principi i/o de forma constant.
I està bé, i no passa res. En la intermitència, el titubeig o directament l’error també hi ha la recerca de la identitat i la formulació (i reformulació si és necessari) de la pròpia veu. Per això em sembla tan injusta aquesta inclinació –d’altra banda, un altre dels molts símptomes d’un present amb massa presses, poc reflexiu i amb una fam de 'hits’ delirant– de catalogar de decepció o directament de fracàs l’obra d’un cineasta que acaba de començar o porta poc temps buscant-se i buscant-nos. No es tracta, ni de bon tros, de dir que està bé el que està malament. Es tracta de no baixar a la primera, de donar un marge de confiança i d’entendre que no tots els processos creatius són ‘in crescendo’ i sense davallades o fallades. La urgència per l’excel·lència acabarà amb nosaltres.
