Dues mirades

Estat immaculat

Companys va ser detingut per uns nazis que eren Estat i va ser entregat a un Estat amic. Però l'esperpent de Cs fonamenta la idea que l'Estat només ho és quan té lleis democràtiques. I no. Ho és sempre

1
Es llegeix en minuts

la-lder-de-cs-a-catalunya-ins-arrimadas-nega-que-lestat-espanyol-afusells-el-1940-a-llus-companys / periodico

Darrere de la fanfarronada indocumentada d’Inés Arrimadas al Parlament s’amaga una interessant teoria sobre l’Estat que hauríem de tenir en compte a l’hora d’analitzar la seva posició en el context polític. Abans de res, un aclariment. Quan Arrimadas distingeix entre Estat i "règim franquista, feixista", s’oblida d’un petit detall. Si l’Estat és bo per definició, que és allà on s’escuda per parlar de l’assassinat de Companys, ¿per què l’Estat bo –és a dir, tots aquells que el representen, com Ciutadans o el PP– no repudien els judicis sumaris del franquisme i, per tant, la condemna a mort de Companys? Si els crims van ser comesos per un grup de facciosos que havien usurpat les virtuts de l’Estat bo, ¿per què no els declaren invàlids i, per tant, preserven la bondat implícita de l’Estat? És fàcil: perquè efectivament els va cometre un Estat que era feixista i que, pel que sembla, almenys en un aquest punt, ho continua sent, ja que assumeix aquelles sentències com a pròpies.

Companys va ser detingut per uns nazis que eren Estat i va ser entregat a un Estat amic dels nazis. Però l’esperpent de Ciutadans (tota una declaració de principis) fonamenta la idea que l’Estat només ho és quan té lleis democràtiques. I no. Ho és sempre. I reconèixer això, assumir la història, no reescriure-la però sí entendre-la i combatre la seva ignomínia, és el primer pas per exercir la dignitat i no fer el ridícul.