Anar al contingut

Arguments oposats

Borrell 2-Maragall 0

Borrell 2-Maragall 0

Joaquim Coll

El conseller d'Exteriors ha reconegut que la independència no té raons econòmiques reals i que és un desig purament identitari

En l’últim programa humorístic de ‘Polònia’ hi ha un esquetx en el qual apareixen reunits Quim Torra i el conseller Ernest Maragall, mentre la portaveu del Govern, Elsa Artadi, s’encarrega del marcador que compta, d’una banda, els èxits del ministre Josep Borrell (2) i, per una altra, el recolzament que ha rebut en l’última setmana la causa independentista a Europa (0).

Si a començaments d’octubre el responsable espanyol d’Exteriors va vetar la presència del president al fòrum de la Unió pel Mediterrani per evitar que es “vilipendiés Espanya”, ara ha marcat una estricta línia vermella davant d’algunes ingerències estrangeres. No només ha aconseguit la destitució del cònsol general de Grècia a Barcelona per lluir símbols separatistes, sinó que ha suprimit de forma indefinida l’estatus diplomàtic del delegat de Flandes en l’ambaixada de Bèlgica a Espanya. Com que el Govern federal belga s’ha situat al marge del conflicte, la crisi s’ha circumscrit a l’actitud dels nacionalistes flamencs, els únics recolzaments sòlids que té el separatisme a la UE. La fermesa de Borrell fa miques la desenraonada acusació de la dreta contra Pedro Sánchez de ser “còmplice dels separatistes”.

Paral·lelament, la conferència de Torra a Ginebra per sol·licitar una mediació internacional va evidenciar el seu aïllament que, poques hores després, es va transformar en flagrant incoherència. En el programa de la BBC ‘Hard talk’, Maragall va declarar que si l’independentisme no aconsegueix “superar el recolzament del 50%, com a mínim, de la societat catalana, no tindrem el dret a reclamar recolzament internacional”. Un torpede contra la línia d’argumentació del president. El reconeixement del fet que no existeix cap “mandat democràtic” i, per tant, que la mediació sol·licitada per Torra manca de legitimitat. Davant de la mateix periodista, Stephen Sackur, Raül Romeva havia defensat temps enrere tots els arguments separatistes, sortint esquilat. Maragall va evitar el ridícul, però va haver de reconèixer que la independència pateix de raons econòmiques reals i que és un desig purament identitari. Prenguin-ne nota.