El doble fracàs de la Crida

No es pot repicar i anar a la processó. Carles Puigdemont i Quim Torra estan atrapats entre les dues dinàmiques contràries que han generat: l’adaptació a les dures condicions imposades a l’independentisme i l’increment de la tensió entre els que es neguen a acceptar-les.

Qualsevol que mantingui la capacitat de pensar en termes polítics, és a dir, de càlcul, hauria analitzat les derivades del llançament de la Crida abans de sortir a la sorra. La Crida només podia tenir èxit si liderava una sortida ràpida a la situació d’estancament posterior a la investidura de Torra i arrasava. El primer pas era esborrar el PDECat del mapa aprofitant la retirada d’Artur Mas. Una victòria fulminant, imprescindible per emprendre la següent ofensiva, que consistia en una marea que desbordés ERC.

Però vet aquí que Puigdemont no va guanyar la batalla contra el seu partit com semblava. El dic de contenció dels pragmàtics del PDECat ha paralitzat la Crida. Si pretens desautoritzar les posicions d’ERC mentre les comparteixes amb ERC, acabaràs per reforçar ERC i desacreditar-te a tu mateix.

ERC, impàvida, ha sabut mantenir una actitud antipàtica, però coherent. En canvi, la iniciativa de Puigdemont queia bé, però és incoherent amb la negociació dels Pressupostos amb els comuns i, fins i tot, amb partidaris del 155. O jugues als escacs o tombes el tauler.

Trets per la culata

En conseqüència, el segon fracàs de la Crida, no previst per incapacitat de càlcul, consisteix a deixar el camp lliure als mateixos que pretenia arrossegar. La bandera de la insurgència no es pot sostenir mentre es procura mantenir l’estabilitat. Així que, abandonada per Puigdemont i Torra malgrat les gesticulacions, l’han recollit els de l’ANC i el Movimient Primàries (MP), disposats a envair un vast territori romput i abonat per a Puigdemont, i abandonat per Torra, que ocuparan perquè no presenten incoherència (de moment) entre el discurs i els actes. Tots els trets de la Crida han sortit per la culata.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Si les dinàmiques no es modifiquen, cosa que no és gens fàcil perquè implicaria donar encara més la raó a ERC i deixar tot el terreny propi a mercè dels impacients, l’espai Puigdemont, que aspirava a una rotunda i fulminant hegemonia social i política, es pot convertir en un sandvitx de CUP i ANC. El MP és una opa als pragmàtics que no pot anar contra ERC, com pretén, sense envestir també el PDECat. Però ERC és immune, i el PDECat, vulnerable. Una entesa Crida-PDECat en les municipals de Barcelona hauria de lluitar contra ANC-MP, contra la CUP i contra ERC. La Crida, sola o amb una fracció del PDECat, s’hauria d’afegir al MP. Descrèdit o descrèdit.

Dues sortides

Puigdemont té dues sortides. Una, provocar una escissió en el PDECat, fer saltar Torra, reagrupar els impacients i estavellar-los contra els murs de Lledoners. Dos, retirar-se de la política partidista i exercir de president simbòlic, i neutral, de tots els republicans. La Crida ha fracassat, perquè el camí del mig, el de Torra, no existeix.