Turbulències saudites

L’assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita a Istanbul sembla que ha obert la capsa de Pandora. Mentre Londres, París i Berlín han exigit “una investigació creïble que aclareixi els fets i identifiqui els responsables de la desaparició perquè retin comptes davant de la justícia”, el president Donald Trump ha amenaçat amb “un sever càstig” en el cas que es confirmi l’assassinat del periodista, tot i que en els últims dies ha modulat el seu discurs. No semblen bones notícies per a la monarquia saudita, que sempre ha considerat que la seva riquesa energètica li atorgava un xec en blanc per fer i desfer al seu aire sense haver de donar explicacions per les seves qüestionables pràctiques a escala domèstica i regional.

Els destins dels EUA i l’Aràbia Saudita a l’Orient Mitjà han estat estretament entrellaçats des que, el 1945, el rei Abdelaziz i el president Roosevelt van firmar un acord a bord de l’USS Quincy, pel qual les ingents reserves de petroli del regne serien explotades per companyies americanes i, a canvi, els EUA es comprometien a garantir la defensa del regne i la monarquia. Després del 'boom’ petrolífer de mitjans dels 70, l’Aràbia Saudita es va convertir en el principal client de la indústria armamentística nord-americana. La revolució islàmica a l’Iran i la invasió soviètica de l’Afganistan el 1979 van reforçar encara més els vincles entre Washington i Riad. Només els atemptats de l’11 de setembre del 2001 van qüestionar aquest matrimoni de conveniència, ja que 15 dels 19 terroristes eren d’origen saudita.

Contractes armamentístics milionaris

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha donat un baló d’oxigen a aquesta controvertida aliança, en part a causa de la bona sintonia que mantenen el seu gendre i conseller Jared Kushner i el príncep hereu saudita Mohamed Bin Salman, l’home fort del regne. No en va, la primera visita oficial de Trump el va portar a Riad, on el president nord-americà va aconseguir contractes armamentístics per valor de 110.000 milions de dòlars. El 'cas Khashoggi' podria posar fi a aquesta lluna de mel.

Diverses fonts apunten que va ser el mateix príncep hereu que va donar l’ordre d’eliminar el periodista saudita, que en els últims mesos s’havia mostrat extremadament crític amb la seva gestió. Des de la seva designació com a ministre de Defensa el 2015, Mohamed Bin Salman ha acumulat un immens poder, però també una legió de crítics. Després de ser designat príncep hereu el 2017, va ordenar la detenció de destacades personalitats, entre les quals hi havia homes de negocis, polítics i, fins i tot, militars, tots ells contraris a la seva entronització. Motius no els en faltaven, ja que des del seu ascens al poder ha donat sobrades mostres d’improvisació i d’errors de càlcul. L’ofensiva militar contra el Iemen, el segrest del primer ministre libanès Saad Hariri o el bloqueig de Qatar s’han saldat amb fracassos molt sonors.

Davant la intensificació de les crítiques internacionals, les autoritats saudites sembla que han pensat que la millor defensa és l’atac. Només així es pot entendre que hagin tret la seva artilleria pesada i hagin emès un comunicat en el qual manifesten “el seu total rebuig de qualsevol amenaça o intent de desestabilització, ja sigui mitjançant sancions econòmiques, pressió política o acusacions falses”. De fet, ha arribat a advertir que “el regne respondrà qualsevol acció amb una acció encara més gran i que l’economia del país té un paper vital i influent en l’economia global”.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Per si no hagués quedat prou clar, Turki Al Dakhil, director del canal de televisió saudita Al Arabiya i pròxim al príncep hereu, ha recollit en un article les possibles respostes que s’estudien en els cercles de poder saudites. Com era previsible, la primera opció de Riad seria limitar l’extracció de petroli, que podria disparar el barril de cru i provocaria el col·lapse de l’economia occidental. Alhora, es podrien retirar les inversions saudites en l’economia nord-americana, que l’autor xifra en 800.000 milions de dòlars. Una altra possibilitat seria congelar la compra d’armes tant dels EUA com de la UE. També podria assolir-se una aliança amb la Xina i Rússia, a qui podria adquirir-se armament i, fins i tot, permetre establir bases militars al regne.

Es tracta d’una amenaça en tota regla que s’hauria de tenir molt en compte, ja que, si finalment Mohamed Bin Salman aconsegueix accedir al tron saudita, tindrà un poder il·limitat a les seves mans. Un escenari, com a mínim, inquietant.