Anar al contingut

L'ARTICLE I L'ARTÍCULA

Sigui creatiu

Sigui creatiu

Juan Carlos Ortega

Poques coses hi ha menys creatives que els consells per ser creatiu. Per no parlar dels cursos, xerrades i llibres que s’hi destinen. Són insofribles.

A internet pot trobar milers de vídeos en els quals li donen pistes per augmentar la seva creativitat adormida, perquè l’aconsellador sempre s’entossudeix a deixar-nos clar que tots som tremendament creatius tot i que no ho sapiguem en absolut. Això, òbviament, augmenta la nostra autoestima, genera simpatia pel conferenciant i ens diem plens d’orgull: «Per fi algú veu en mi el que ningú hi ha vist mai».

La creativitat sempre s’explica amb gràfics

Després d’aquest piloteig inicial, l’autor del llibre, de la xerrada, de la conferència o del que dimonis sigui, comença a fer gràfics per mostrar-nos el que és, per ell i pel món sencer, la creativitat. Habitualment (és ja un tòpic), ens diu que consisteix a barrejar conceptes que pertanyen a mons diferents. És a dir, que unir, posem per cas, el sexe amb la termodinàmica resulta tremendament creatiu. No dic jo que no ho pugui ser, però aquests gurus solen oblidar que de la unió de coses dispars no sorgeix necessàriament una cosa creativa. No és una llei tancada ni mai ho podrà ser. Per exemple, barrejar l’ou amb les patates va generar una cosa que sí que va ser creativa: la truita de patates; ara bé, si unim l’ou amb femelles i cargols, el resultat serà una considerable estupidesa immenjable.

Una cosa que ignoren els homes i les dones amants de despertar la nostra ment creativa és que, de vegades, la creativitat no sorgeix al barrejar coses, sinó a l’aïllar-les amb un afany malaltís. Veure centenars de milers d’arbustos i ser capaç d’anar arrencant-los fins a deixar-ne un bri, modest i preciós, que brilla més que tota la Via Làctia.

Mètodes inútils

La creativitat sempre ha sigut un atribut de persones que no han sentit la necessitat de deixar-se guiar pels mètodes que aparentment la generaven. Abans eren uns i ara en són d’altres, però continuen sent igual d’inútils.

Trobo a faltar que algú, en un vídeo de Youtube o en una multitudinària conferència, ens digui que potser no som creatius ni ho serem mai, malgrat que hi posem molt d’afany, que no passa res per no ser-ho, que és millor fer una cosa poc original però meravellosa, que no ens resta interès com a éssers humans revolucionar la nostra àrea de treball tres vegades per setmana. Tant de bo algun dia ens diguin que l’originalitat continua sent un misteri, que potser algun dia deixi de ser-ho, que si no som creatius no passa res perquè, per sort, existeixen milions d’obres creatives de què podem disfrutar.

Tota definició de la creativitat, incloent-hi alguna que jo, per error i tonteria meva, hagi pogut deixar caure en aquest article, és una sobirana estupidesa.