Els números canten

Parlem de teatre. Barcelona ha estrenat temporadaamb àmplia oferta de musicals: ‘Fun home’, ‘La jaula de las locas’, ‘Maremar’, ‘Paquito forever’, ‘Els jocs florals de Canprosa’ i, a punt d’aixecar el teló, ‘24 hores en la vida d’una dona’, ‘Carrie’, ‘Poe’ (de nou) i ‘La familia Adams’. A més de l’aposta valenta d’un teatre (Comtal/Onyric) dedicat de manera exclusiva a aquest gènere. A Madrid, passa una cosa semblant: 'West side story', 'Billy Elliot', 'Anastasia', 'El Rey León', 'Dirty dancing', 'El jovencito Frankestein', '33' (els anys de Crist) i, fins i tot, una estrena mundial, 'El médico', segons la novel·la de supervendes de Noah Gordon.

Els aficionats celebren amb entusiasme el que veuen com un salt endavant i consolidació del musical a la cartellera. Sonen crits de joia, xarangues, arcabussades: “¡Barcelona i Madrid se sumen a les grans capitals mundials del gènere!”, “¡Això és Broadway!”. Però no. Siguem realistes. Ni això és Broadway, ni cap de les dues ciutats compta, encara, amb el públic necessari perquè tota aquesta oferta trobi desitjable col·locació. Des d’aquí m’atreveixo a suggerir una certa moderació. Cura amb els superlatius. Amb l’entusiasme desbocat i el fet de viure als núvols. Compte amb els titulars. Ni això és Broadway ni l’èxit d’un musical –o dos– a l’any converteix Barcelona en lloc de pelegrinatge com ho són el West End londinenc i el Broadway novaiorquès.

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Les xifres col·loquen cadascú al seu lloc. Barcelona ofereix avui cinc musicals,molt lluny dels 23 de Broadway i els 39 de Londres. Els 5 de Barcelona van sumar la passada setmana un total aproximat de 375.000 euros de recaptació i 15.000 espectadors contra els 24 milions de dòlars (uns 20 milions d’euros) i 191.000 espectadors que van acumular els 20 que s’ofereixen a Broadway. Londres no facilita xifres de recaptació.

Parlar de quantitats no pressuposa parlar de qualitats. Les diferències, és lògic, també allà es fan palpables. Però benvinguts siguin els esforços, les voluntats, el sembrar i obrir camí. Benvingut, sobre tot l’entusiasme moderat.