Una zona a l'agenda política

Continuïtats balcàniques

Els Balcans no són una excepcionalitat però sí un esperpent de la realitat europea.

2
Es llegeix en minuts
Continuïtats balcàniques

Els Balcans no són un cas únic i especial i els fets ho confirmen. És imprescindible canviar la imatge romàntica d’aquesta regió que “produïa més història de la que podia consumir”, segons Winston Churchill. No obstant, cap dels fets històrics que ha viscut aquesta regió pot ser explicat al marge de la història d’Europa.

Durant les últimes setmanes s’han produït diversos fets que han posat els Balcans a l’agenda política. Les negociacions entre Belgrad i Pristina sobre un potencial canvi de demarcació fronterera i formació d’estats de base ètnica preocupen Europa per les seves possibles implicacions en altres llocs. Els referèndums de Macedònia i Romania sobre qüestions tan dispars com el canvi de nom en el primer cas i contra els drets civils dels homosexuals en el segon proporcionen un motiu per reflexionar sobre les democràcies plebiscitàries, les seves virtuts i els seus defectes. En els dos casos, la població ha optat per l’anomia, la desafecció mostrant la distància entre els seus interessos i els de la seva classe política. Això contrasta amb l’alta mobilització social per la regeneració i contra la corrupció que van acabar en els dos països amb un canvi de govern.

Finalment, les eleccions a Bòsnia i Hercegovina, el país més inestable de la regió, marcades per la campanya electoral més bruta des de l’any 1995 i una mobilització social liderada per dos pares coratge, antics combatents en bàndols oposats units contra la corrupció policial tant a Sarajevo com a Banja Luka que simbolitzen la unió de la ciutadania davant el sistema polític. Sistema beneït pels EUA i assumit per la UE, sorgit dels acords de Dayton, que va ajudar a parar la guerra, però no serveix per construir la pau, i responsable principal de la situació de paràlisi institucional del país. El consociacionisme distribueix el poder sobre línies ètniques perpetuant-les en relacions clientelars que es retroalimenten. L’eix identitari governa sobre l’ideològic utilitzant un feble estat de Dret per al seu benefici.

Notícies relacionades

L’agitació dels fantasmes de la secessió, la inestabilitat regional i la presència d’altres poders regionals com Rússia i Turquia en detriment de la UE són les armes que esgrimeixen les elits polítiques com a moneda de canvi davant un full de ruta de la UE que és senzillament ignorat. Brussel·les no fa res i calla conscient de la pèrdua d’influència soferta i del fracàs del principi de condicionalitat a Bòsnia davant del que no té respostes.

La UE, a través de la seva permissivitat davant líders de tall nacional populista, ha reforçat les seves posicions i els seus vincles amb Bannon o Putin, com passa en el cas del serbobosnià Dodik, seguint la línia d’altres líders europeus que han fet del possibilisme polític, el populisme i el nacionalisme la seva bandera. Els Balcans no són una excepcionalitat però sí un esperpent de la realitat europea. Res del que allà passa ens és aliè.